“Les dones anem davant de les tronades”

Valencia

La Llavor ha volgut fer un repàs per la situació de la dona en el sector agroalimentari. I sí, com en quasi tot, s'ha avançat. Però també, com en quasi tot, falta un gran camí per recórrer. Un camí en el qual reclamen protagonisme sí, però sobretot respecte. Són elles, les dones, les obligades a cobrir les manques en matèria social de les zones rurals. Zones rurals oblidades i, com assenyala Marian Corbí, de l'Associació Valenciana de Dones de l'Àmbit Rural, sense món rural no hi ha futur.

Això terra endins. En la mar la situació no canvia. I les dones pescadores, les dones que viuen de la mar, no demanen més que igualtat de tracte. La bretxa salarial és enorme i a ella cal sumar una bretxa autonòmica. A mateix treball, diferent remuneració segons estigues en una autonomia o en una altra. Per açò demana Carmen Argudo, vicepresidenta de les dones pescadores i de la confraria del Grau de Gandia, eixa igualtat.

I és que encara han de demostrar molt més que un home. Que li ho diguen si no a Mari Carmen Alemany, ramadera, on encara no són tractades amb respecte. On els homes han començat a tirar una mà a casa, però ni des de lluny al nivell de les mans que les dones tiren amb els animals. I elles només volen que els deixen treballar.

I davant totes eixes manques, un grup de dones de Els Serrans, de Gestalgar, han creat una cooperativa social. Diverses dones s'han format i ara ajuden a persones majors, realitzen tasques de cobertura social en domicilis de persones depenents. Una iniciativa impossible sense la col·laboració de l'ajuntament de Gestalgar i de la Diputació. Per açò, i per si la seua idea pot servir d'esperó a altres dones, Carmen demanava ajuda a totes les administracions.