200 anys de la impremta a Alcoi

Alcoy

L’establiment de la primera impremta a Alcoi va ser possible gràcies a l’abolició dels gremis per les Corts de Cadis en 1813. Però la restauració monàrquica de Ferran VII va impedir-ne pràcticament la seua aplicació. Amb l’arribada del Trienni Liberal en 1821 es va recuperar la Constitució i a penes un any després, fa ara dos segles, José Martí Roig, fill del paperer Pedro Martí, va imprimir el Catecismo breve de Pedro Vives. Segons ha estudiat el bibliòfil Antonio Castelló es considera que aquest «Catecisme» és la primera obra eixida d’una impremta alcoiana.

Després d’aquest volum, Martí Roig va editar unes Ordenanzas del gremio de carpinteros y la Relación sucinta de la aparición del glorioso San Jorge Mártir.

Aleshores va obrir el seu taller a la comarca, i imprimia treballs per a Onil, Cocentaina, Ibi i Ontinyent. Tenia instal·lada la seua impremta i llibreria en el núm. 16 del carrer del Mercat, en la qual treballaven els seus fills Pedro, Juan i José Martí Casanova. Aquest Martí Casanova és el més conegut a Alcoi, per haver editat l’ambiciosa Guía del Forastero en Alcoy en 1864.

Els germans Martí es van anar traslladant successivament a València, on hi havia una major demanda i els seus treballs eren més valorats, per la qual cosa el taller d’Alcoi va passar a les mans d’un antic empleat, Francisco Company, natural de Penàguila i que havia vingut a Alcoi als 16 anys per a treballar en la impremta i llibreria dels Martí.

Company va rebatejar el taller com a «Imprenta Guttemberg», encara que era més coneguda popularment com la impremta del «Perot», segurament perquè figurava en la portada de la botiga la imatge del famós inventor de la impremta. Company va ser l’editor del popular Calendari del Profeta, tan antic com el Zaragozano i que es venia a milers.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Els Martí Casanova són coneguts sobretot com a impressors d’estampes, que era el gran negoci de les impremtes en els segles XVIII i XIX. Això va generar l’aparició d’altres il·lustres impressors com l’alcoià Antonio Pascual y Abad, o l’aragonés Pedro Navarrete, dos fills del qual són el pintor Ricardo M.ª Navarrete i el gravador Federico Navarrete, que estudiaren en l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Com a gravador el més famós és Pedro Martí Casanova qui va obrir taller a València en 1858. Hi era un dels «estampadors» més populars de la seua època i imprimia una enorme quantitat d’estampes devocionals, gojos i iconografies religioses. En 1861 va ser reconegut com a «Litògraf reial» d’Isabel II, així com de la Diputació Provincial de València. En 1867 se li concedia la medalla de plata en l’Exposició Regional. Per les seues conviccions carlistes, va ser bandejat de València, va viatjar a França i va morir a París en 1875. El seu taller va quedar al càrrec del seu fill Pedro Martí Miralles.

Pel que fa al catecisme, lògicament l’impressor Martí Roig va apostar per un «best-seller» de l’època. El franciscà fra Pedro Vives era natural de Murla, a la Marina Alta, va viure entre els segles XVII i XVIII i va tindre una gran fama predicant des del monestir de Gilet. Després de nombrosos anys com a missioner, va redactar un senzill catecisme per a facilitar l’ensenyament de la doctrina. Aquest catecisme va ser imprés per primera vegada a València en 1740 i va obtenir una gran propularitat, fins al punt que es calcula que se feren més de 150 edicions. Era el preferit pels devots valencians fins al concili Vaticà II.