Pilar Burgués: "Escriure per mi és com un entreteniment"
L'escriptora, bibliotecària i divulgadora cultural va ser premi Àgora el 2022 i ha publicat dos llibres de relats curts revelant-se com una gran narradora
Amb Veu de Dona. Pilar Burgués (27/01/2025)2
31:58
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Andorra la Vella
Pilar Burgués pertany a una de les més conegudes i prestigioses sagues de metges andorrans però ella trenca amb la tradició familiar i decideix dedicar-se al món de l'educació, l'art i la cultura.
Neix el 1958 a Escaldes-Engordany, pocs després que els seus pares, el conegut doctor Lluís Burgués, i la seva mare, Carmen Montserrat, s'instal·lessin a Andorra cridats per un grup de ciutadans de la parròquia que buscaven un metge generalista pel poble.
Venien de la comarca del Matarranya, a la franja de ponent. Havien patit les conseqüències de la guerra civil espanyola de les quals en parlaven molt poc o gens: el pare del doctor Burgués va ser afussellat i la mare de la Pilar també va quedar òrfena molt jove. Eren temps de silenci.
Pertanyien a famílies acomodades el què va permetre que el pare de la Pilar estudiés medicina. Primer el van destinar a Barcelona, i després a Ogern, un poblet proper a Basella, i en una aturada a la fonda de Tiurana va coincidir amb un grup d'andorrans que es van quedar impresionats per la dedicació del metge que, avisat per un veí d'un malalt, va deixar el dinar per atendre'l.
El doctor Burgués amb els seus fills, entre ells la Pilar, a Saragossa / Pilar Burgués
El doctor Burgués amb els seus fills, entre ells la Pilar, a Saragossa / Pilar Burgués
Aquest grup d'andorrans, encapçalats pel Dot Martí i el Joan Escalé, el van convèncer de venir a Andorra. I després d'una visita fugaç en moto de la parella, van quedar impressionats pels paisatges i van decidir acceptar la proposta.
La plaça Santa Anna era l'espai de jocs de la infància de la Pilar, on hi vivia la família i el doctor tenia la consulta. D'allà i fins el carrer de la Unió no hi havia res més que prats. I seguint també la tradició de l'època, ella i les seves germanes estudien a les monges i els germans masculins, al Sant Ermengol, escoles encara segregades per sexe. Ho fa primer a la Sagrada Família i al Janer després, que tot just inaugura.
La Pilar viu una infància feliç, molt vinculada als seus germans (son cinc i ella és la gran d'entre les noies) i a partir dels 13 anys li diagnostiquen diabetis, cosa que la uneix de forma especial al pare. Els estius de la seva infància els passa al poble, al Matarranya, on recorda una vida senzilla i molt familiar amb cosins i amics que hi tornaven, com ella, per les vacances.
Quan acaba el batxillerat decideix estudiar Geografia i Història atreta, sobretot, per la història de l'art. Ho fa a Saragossa perquè és on va estudiar el seu pare i on té el seu germà gran cursant medicina. Creu la família que estarà més segura i protegida.
La seva etapa universitària coincideix amb els moviments estudiantils de la transició, que viu com a espectadora interessada però no activa. Vagues, manifestacions, protestes, tancaments i els concerts de José Antonio Labordeta. "Al principi em feia una mica de por; no estava acostumada a tant moviment perquè jo venia d'Andorra on no passava mai res" explica. "No he estat mai molt decidida" afegeix però reconeix que va ser una etapa "xula" malgrat que no la visqués en primera fila.
Durant els estius, participa en les excavacions de Sant Vicenç d'Enclar amb l'equip liderat per Xavier Llovera i Jordi Guillament, una experiència que l'enriqueix molt. Sobre la reconstrucció actual del campanar, creu que no obeeix a l'original, i no li acaba de convéncer.
Quan acaba la Universitat, després d'especialitzar-se en història de l'art i en fer un curs d'adaptació pedagògica, torna a Andorra per treballar. Aleshores no existien els programes de mobilitat d'estudiants com l'Erasmus, i inicialment la seva intenció és dedicar-se a l'ensenyament. Forma part del cos de docents d'història i institucions andorranes però l'experiència no li agrada gens. "Jo tenia l'ensenyament idealitzat en una escola petita, amb nens monos i bons i res més lluny de tot això". L'assignatura, coneguda com una "maria", no generava gaire interès entre els adolescents i patia molta indisciplina, cosa que l'estressava molt i l'afectava a la salut.
Així que de seguida que va sortir una plaça per a la biblioteca pública, s'hi va presentar. Primer com a eventual i posteriorment com a responsable del fons nacional i del dipòsit legal, del què s'encarregarà fins a la jubilació.
Forma part de l'equip que inaugura les instal·lacions de Prada Casadet, el 1985, i posteriorment es la reponsable de la Biblioteca Nacional a la Casa Bauró, a finals dels noranta. Allà amplia i difon el fons nacional, aconseguint publicacions molt buscades com els llibres de viatges sobre Andorra del segle XIX de diversos autors anglesos, amb gravats de gran valor.
Pilar Burgués a la inauguració de la Biblioteca Pública de Govern, a Prada Casadet / Pilar Burgués
Pilar Burgués a la inauguració de la Biblioteca Pública de Govern, a Prada Casadet / Pilar Burgués
La diabetis, però, altera molt la seva salut fins que el 2005 pateix les amputacions dels dits dels dos peus. Pocs anys després se sotmet a un doble transplantament de pàncrees i ronyó, sent la primera persona a Andorra en fer-ho. Les dures experiències viscudes entre el 2005 i el 2015 a causa de la malaltia les relata en la seva primera obra de relats curts, Flaixos de llum blanca, que tenen una extraordinària acollida. Es revela com una gran escriptora, amb un gran talent. "Mai els vaig escriure pensant que servissin d'ajuda a algú altre" explica. "No és cap manual d'autoajuda sinó les meves experiències que he escrit des de l'emoció, des del cor" afegeix. "Si serveixen d'ajuda a algú, fantàstic, però no és aquesta la seva finalitat". L'objectiu és, certament, fer literatura, i per ella, escriure des de les pròpies emocions és la seva millor manera d'expressar-se.
Presentació de Flaixos de llum blanca / Pilar Burgués
Presentació de Flaixos de llum blanca / Pilar Burgués
Aquesta gran acollida, i l'impuls del col·lectiu Portella que encapçala el seu marit, l'escriptor Joan Peruga, l'esperona a publicar un segon llibre de relats curts, Vacances de xics, amb els què narra les seves vivències d'infància al Matarranya, abans que la malaltia aparegués, i que també té un gran èxit de públic i crítica.
De Vacances de xics assegura que no hi haurà una segona part però no descarta publicar un altre llibre de relats més endavant.
Descobrir-se com una escriptora tardana al costat d'un escriptor consagrat com Joan Peruga no canvia la seva percepció en la relació amb el seu marit. "Compartim opinions i pronoms febles" diu rient. Alguns col·legues els han demanat de fer alguna obra conjunta però ella no ho veu viable. "Cadascú, a la seva tasca" indica.
Curiosament la Pilar no amaga cap llibre al calaix, no té cap obra juvenil guardada ni fragments anteriors a Flaixos de llum blanca. La primera obra és la única, el què encara sorprèn més els seus seguidors.
Pilar Burgués amb Sergi Mas i Cinta Pujal en la presentació de "Vacances de xics". / Pilar Burgués
Pilar Burgués amb Sergi Mas i Cinta Pujal en la presentació de "Vacances de xics". / Pilar Burgués
Pilar Burgués continua escrivint relats curts al diari Bondia sense cap pretensió de publicació posterior. "Escriure per mi és com un entreniment" assegura.
L'escriptora, bibliotecària, divulgadora cultural i premi Àgora 2022 ha estat la cinquena protagonista de la present temporada de Amb Veu de Dona, una sèrie d'entrevistes íntimes i personals a dones rellevants del país gràcies al suport del Govern d'Andorra i al patrocini d'Andorra Telecom.
