La grip espanyola
Jordi Peidro, escriptor
Alcoy
Una mica més de dos anys va tardar en desaparèixer, tal qual havia aparegut, la grip espanyola. Quaranta milions de morts al món del quals tres-cents mil foren al nostre país. La pitjor pandèmia, fins el moment, que ha viscut la humanitat.
No vull semblar apocalíptic, encara que vostès ho pensen a l’escoltar-me. Tan sols pose dades intentant entendre com cent anys després i malgrat els avanços de la ciència, la medecina, la tecnologia... no som capaços de traure’ns de damunt aquesta plaga que ens ha tocat viure. I el cas és que no millora.
La passada setmana, per feina a Guadalajara, després d’un contacte continuat amb un cas de Covid vaig tindre que fer tres dies de quarantena a casa i una prova PCR. El tipus que donà positiu és un negacionista de la vacuna, no sé si per convicció o per desídia, que ara no en tindrà altra, si vol seguir treballant per a l’empresa per a la que treballa, que vacunar-se. I és que la llibertat individual que molts esgrimeixen per a no passar per aquest tràmit va contra la salut del col·lectiu, així que no en queda altra que posar alguns d’aquestos drets, que jo defense a capa i espasa, al congelador de l’evolució social. Al menys fins que la turmenta escampe.
Com estem ara? Les xifres no son bones i les dates que s’apropen no ajudaran gens ni mica a que milloren. El metge que em va confirmar que la prova era negativa, va insistir molt en les seues preguntes en quan al tipus i la intensitat del contacte, les dates en que aquest s’havia produït i em va recalcar, amb una mica de pesar, que encara que la quantitat de morts és notablement inferior, les dades de contagiats son les mateixes que l’any passat a aquestes alçades. No cal que els diga com vam viure l’anterior Nadal per a que imaginen cap on ens encaminem en aquest que tenim al girar el cantó.
Els carnets Covid per a entrar als llocs d’aglomeracions ajudaran a controlar-ho, sí, i la prudència i les mascaretes que estan presents, al menys fins al segon barralet, també, però, com anem a portar a efecte els actes al carrer on els alcoians ens aglomerem en número estratosfèric? No tinc la resposta, és obvi, però hauríem de ser molt prudents si no volem que menuts i grans tornem a viure una aplegada del Mags d’Orient tan trist com la del passat 5 de gener.
