"Un altre estiu que no fa xiu"
Jordi Raül Verdú, escriptor, narrador i mestre
Alcoi
Abans, amb mesos d’antelació, per no dir anys, planejaves les vacacions d’estiu. Pensaves on volies anar-te’n de viatge, quin país nou desitjaves visitar i quines noves meravelles anaves a conéixer.
Molts han esperat fins la jubilació per viatjar més; algunes parelles havien planejat la boda en estos mesos de bonança estiuenca assegurada, pensant, a més, que els seus amics i familiars tindrien més disponibilitat.
Han canviat tantes i tantes coses..., i tant...
Segurament, qui pensa en viatjar més enllà de les nostres fronteres deu ser per evadir-se de tanta pressió, de tanta repressió, de tanta por... Però és difícil pondre en algun lloc on esta realitat no estiga present. Alguns han optat per llogar una caravana, altres una caseta en un poblet, un apartament en la platja o una tenda de campanya en un càmping.
Cadascú ha triat l’opció que més li ha vingut de gust per airejar un poc el fantasma pandèmic. Altres, en canvi, s’han resignat i s’han acontentat pensant simplement que ja vindran temps millors i ens venjarem: “Ara, quan açò s’acabe i entiguen ja tots vacunats...”. Però hi ha gent que creu que hem caigut en un cercle viciós, per no dir virós, del qual ja no vorem la llum tan clara com abans. Ara la pandèmia, després la crisi econòmica, més avant la medi ambiental..., sense comptar amb totes les variants del coronavirus que ens amenaçaran.
Davant de tant de pessimisme i sense poder traure l’aigua clara a llarg termini, millor serà que aprenguem a ser cada dia més conscients que hem de disfrutar més que mai del que tenim, sense fer-nos castells en l’aire: un simple dia de platja o de muntanya, la companyia i la conversa dels nostres amics i familiars, la lectura d’un llibre, un dia de cine, un gelat o una cervesa a la vora del mar...
Crec que més que esperar que les coses canvien i que tornem a la normalitat d’abans, pense que és moment per canviar nosaltres, la nostra actitud, la nostra percepció de les coses. Probablement ha arribat el moment perquè aprenguem a valorar més allò que veritablement ens fa feliços, i que, normalment no ens cal anar a buscar massa lluny, ni esperar que ens toque la Bonoloto, ni canviar de faena o guanyar més diners.
Són temps difícils, o millor dit, diferents, no ho pose en dubte, però també és temps per a la reflexió, l’esperança, el canvi i la superació.
Si alguna cosa he aprés d’esta maleïda pandèmia és que el que més importa és l’actitud personal de cadascú per digerir, de la millor manera possible, el moment present.
