Un estiu per l'esperança

Alcoy

Un poema per començar juliol: “Tu infancia espera bajo los árboles que plantaste para recordarla un día. / Por las mañanas se abre como una flor”. És de Julio Llamazares, més conegut per la seua narrativa. L’autor de la Lluvia amarilla o Luna de Lobos sempre m’ha semblat que ofereix un esplèndid viatge a la memòria a través del relat, als paisatges fets literatura.

Els nostres estius d’infantesa, els de la gent de la muntanya, estan plens de xitxarres i de nits a la fresca; de records que ens parlen de l’aigua freda de la bassa del Preventori, d’excursions al voltant de carrasques de la Mariola, de campaments amb els Juniors, d'estàncies a la casa del poble -qui la tenia-, d’anar al xalet a la plana de Muro, a Gormaig, al Baradello –qui podia-, d’escapades a les platges de Piles, Sant Joan o Gandia, de fer la volta a la Marina, de fer bogeries amb bicicletes o de ser un bandoler entre les rames d’un ametler...

Cadascú tenim el seu estiu d’infantesa que habita encara a la memòria. Cadascú té els seus moments especials vinculats a l’època de l’any que ara comença, en el que la felicitat sembla que vol fer-se lloc al nostre costat. Un sopar al cinema d’estiu, al Monterrey; les berbenes de qualsevol poble de l’Alcoià o el Comptat; un ‘mesclaet’ o un tallat de gelat; la paella del pare, la piscina municipal..

Està be desempolsar el passat; però també continuar alimentant la memòria amb noves vivències. I compartir-les amb el teu fill, amb la teua neta, amb tu mateix. Aquest any serà un estiu marcar de nou per l’ombra de la pandèmia i l’esperança. Un estiu per tornar a veure’ls les cares i compartir el que no van poder fer-ho abans. Toca tornar -com deia Llamazares- baix l'arbre que un dia vam plantar i a on dorm la nostra infantesa. Però toca fer-ho amb mesura, amb precaució, amb cap. Sigueu feliços, però sense oblidar que més enllà de la llibertat que ens porta el juliol està la realitat que ens deixa la Covid. Gaudiu i fer gaudir.