Joan Valls

Alcoi

No em cansaria mai de llegir o escoltar la poesia de Joan Valls. Cada vegada em sorprén més la seua trajectòria literària, el seu vocabulari precís i preciosista, la seua veu poètica. Sense ser especialista en poesia contemporània observe la gran qualitat de la seua obra, la minuciositat amb què construia els seus versos, l’enorme versatilitat del seu llenguatge poètic, la seua estètica de combinar elements paisagistícs amb un to existencialista, de vegades rebel, sense oblidar l’humor intel·ligent d’algunes composicions més populars. Una poesia profunda, acotada en la seua realitat però d’un abast universal i amb unes fortes conviccions personals, on destaca sobretot l’amor possiblement senzill però intens, amable i dòcil que sent per la seua companya Sara, un discurs amorós únic i exempt no de passió però sí d’arravatament. Tot això el fan, sense cap mena de dubtes, un dels grans poetes del segle XX.

Fa uns dies vam tenir ocasió d’organitzar una ruta literàri pels paisatges alcoians relacionats amb la figura de Valls: la casa on va nàixer al carrer Sant Francesc, la casa on va viure després a la placeta el Fossar, la fàbrica on va treballar sota el pont de Maria Cristina, els seus llocs d’esbarjo com l’antic Hogar del Camarada o el local que ocupava l’orquestra Iris, també el desaparegut Teatre Circ on es representarien les obres teatrals, l’edifici del Viaducte, convertit en presó després de la guerra o la petita torre de l’Ajuntament que era el seu lloc de treball i sobre el qual el poeta deia que era el més elevat de tots els funcionaris de la corporació municipal. És curiós i interessant veure com el paisatge està totalmente vinculat a la biografia d’una persona i de no haver viscut en aquest marc natural i ciutadà, l’obra de Valls o de qualsevol altre autor en el seu domini, seria completamente diferent. D’ací que l’estudi del paisatge en relació amb la literatura i peripècia vital d’un autor siga una de les línies d’investigació més interessants en la literatura actual.

Tampoc no em cansaré de dir que l’obra de Valls s’ha de difondre i s’ha de continuar estudiant. Almenys la difusió que es fa a través del web de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes és notable i convide a seua consulta.

Un agraïment ben sincer als familiars i amics del poeta que van participar en la ruta literària del passat dia 13 de juny i especialment a Ester Vizcarra i Alexandre Bataller.