A propòsit de la campanya per a promocionar les botigues de Cocentaina
Verònica Cantó, secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
La Columna Verònica Cantó 29/06/2021
02:37
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoi
Seré breu.
Ja saben vostés que una campanya publicitària és un conjunt d'estratègies comercialsamb l’objectiu de donar a conéixer un producte o servici a fi de generar un impacte en els consumidors, de persuadir-los per fidelitzar-los. Així mateix, també té la finalitat de ser un element dinamitzador de l’economia en la mesura que ha de contribuir a impulsar el consum. D’altra banda, promocionar un producte o un servici també és posar en valor aquells elements positius del que es publicita a fi d’assolir un prestigi i una bona reputació.
Dic açò a propòsit de la campanya que ha posat en marxa l’Associació de Comerç de Cocentaina per a promocionar les botigues de proximitat amb el lema «Si tens figa o pardal, compra al comerç local». Al marge del mal gust de la campanya, un aspecte del tot subjectiu i, per tant, discutible i opinable, considere que si la seua finalitat és fomentar el consum del producte local, no han assolit l’objectiu ni de bon tros si observem el nombre de botigues que no han posat el cartellet als seus aparadors, cosa que indica un cert rebuig a la campanya, ni tampoc crec que haja contribuït a augmentar els beneficis econòmics del comerç de proximitat. El que sí que han aconseguit els promotors de la campanya ha sigut complir amb la màxima que diu «que es parle d’un encara que siga per a mal», però s’han deixat pel camí altres principis generals de la bona publicitat de què parlen prestigiosos i reconeguts publicistes com ara Lluís Bassat.
Però a banda de criteris subjectius sobre el desficaci, la falta de trellat i la poca gràcia de la campanya o el fet que siga un cas puntual i anecdòtic que no tindrà massa recorregut ni cap perdurabilitat temporal, em preocupa, i molt, l’ús que es fa del valencià situant-lo en l’àmbit de la grolleria, del llenguatge més barroer, com una llengua d’espardenya, d’anar per casa, una llengua de sainet. Quina poca estima i quin poc valor se li dona a la llengua pròpia! Quina imatge de la nostra llengua tan deplorable fins al punt d’avergonyir-nos!
Poden vostés imaginar una campanya en castellà en termes semblants? Poden vostés imaginar un cartell publicitari en un gran centre comercial que faça servir en espanyol este tipus de llenguatge? Veritat que resulta inconcebible? Doncs això mateix. Que passen un bon estiu.
