Els primers dies de la pandèmia
Com es van viure a la UCI de l'Hospital Sant Joan de Reus, a l'INS Martí i Franquès de Tarragona i a Villablanca de Reus? Ho esbrinem i rememorem amb les persones responsables.

Imatge de l'Hospitat Sant Joan, L'INS Martí i Franqués i Villablanca de Reus / CEDIDA

Reus
Tots tres han coincidit que quan el virus era a la Xina es veia tot molt lluny però altra cosa va ser quan va saltar a Itàlia.
Vallverdú ha explicat que ja es van començar a preparar perquè allò que semblava llunyà i que amb els mitjans de transports actuals en poques hores es va convertir en proper. Vallverdú ha posat èmfasi en que en els casos de pacients amb Covid-19 més greu es facilitava a les famílies el poder entrar a acomiadar-se.
Palacín, de Villablanca ha volgut destacar que per la tipologia dels seus usuaris, persones amb motles i diverses tipologies de discapacitats, han hagut de fer un gran pacte entre preservar la seva salut i provocar-los el mínim de malestar possible.
Sotorra ha volgut fer èmfasi en com tot plegat ha afectat i afecte els ànims als alumnes. “Quelcom del que no se’n parlar i se n’hauria de parlar, perquè les PAU es mantenen amb el mateix nivell que altres anys i tot plegat es tira endavant amb les possibilitats i condicionants que hi ha”.