"El carrer Racó de Benipeixcar"

Gandia

 Si em pregunten quins carrers configuren l'essència de Benipeixcar, contestaria sense dubte: el carrer del Racó i el carrer Ample. Perquè són el Benipeixcar més antic i origen d'aquell poblet musulmà que fou. És per això que voldria fer un recorregut pel carrer del Racó, carrer orientat de nord a sud, paral•lel a la carretera d'Albaida, on en un extrem estava l'antiga església parroquial, enderrocada en la guerra civil. Allí havia estat la mesquita original del poble i on hui està la plaça del Doctor Ferran. Veritable plaça major, lloc central de les revetles de festes i coneguda per tothom com a placeta de la Huerta, pel bar que hi havia en una de les seues cantoneres, regentat per Miquel i Fina Peiró. A l'altre quasi extrem del carrer estava l'ajuntament, enderrocat en els anys 80 i del conjunt del qual només ha restat la xicoteta i graciosa torre del dipòsit d'aigua potable, que presideix una replaceta. Però aquell carrer tenia altres activitats, com ara el forn del poble, que s'intitulava així, per això mateix, perquè era un bé comunal, era del poble. A més hi havia una perruqueria, tres vaqueries, dos tendes i un curandero. Una activitat gens despreciable.

Tractant de fer un recorregut pel veïnat del carrer, si comencem pel final dels números imparells, entrant per la seua galta que mira a la mar, trobarem la casa que era de la família de Rosario Femenia del Forn, la següent és la de Paquita la Bala, de família Rosselló. A continuació trobàvem la del tio Pantaló, de llinatge Escolano, casat amb Adelina Bolta, pares de la propietària que fou del forn d'Adelina del Passeig. Eren llauradors acomodats amb terres a la Marxuquera. Més endavant les cases cantoneres de les Pessetes o de Dos Pessetes, donat que eren dos germanes fadrines Marilola i Amparin. Passat el carreronet la casa cantonera de la tendeta i taverna de Saureta la Rata, de família Rosselló, casada amb un Valls de malnom el Vedrier, donat que eren transportistes i deurien portar vidre de l'Olleria per al comerç del vi, present al poble en el magatzem dels Vicedo. A continuació trobàvem la casa d'Amparo Escrivà, la Sema, casada amb un Ribes. Venia la perruqueria de Lola Noguera, la Rassona, germana del florista Rafael Noguera, Rasson, i casada amb Vicent Carbó. Venia la casa de Paquita Orengo, i després la de Salvador Calafat Bataller, Bacora, de renom familiar matern; membre de l'Associació de Veïns de Benipeixar, i molt actiu en la recerca de la memòria gràfica del poble. A continuació la casa de Filo, que és ara del Pintor. La de Consuelín Planta, casada amb Molina de Benirredrà. I arribem al conjunt cantoner de la plaça, d'Elies Abad, que provinent de Beniopa, està casat amb Maruja Sanrosendo. El carrer continua més allà de la plaça, amb un altre nom: Arcàngel Sant Miquel, i encara que les cases de la galta imparell foren enderrocades per ampliar la plaça i fer l'aparcament actual, allí estaven a la cantonera, el bar de La Huerta, i la vaqueria d'Alfredo. La resta tot eren horts.

A la galta que mira a la muntanya o a Ponent, si comencem per la casa del racó, on hi havia un comerç de peixos, aquella casa era de Blai Romero, el Gordo, que va ser alcalde del poble. Seguit venia la casa del tio Pesseta, llaurador rics amb molts solars a l'Alqueria de Martorell, i on vivia Conxita la Pesseta. Després la dels Romero, cosins de Blassito. A continuació la del Fontanero, fill de Blai Romero, i la de Silvia Orengo junt al dipòsit de les aigües potables. Dins del carreronet que dona a l'església parroquial, està la casa d'Antonio, el Gitano, i la de la germana de Simeon. Després, la de Salvadora de la Concepción, la Monja, també coneguda com de Carussa. El malnom li venia, donat que se'n va anar de monja i va tindre que abandonar els hàbits per cuidar als pares. Seguia la de Conxa la Castanya, dona de Jesús Castany, i casa què després va adquirir Muñoz. I ve la famosa casa de la Torre de Maties, curiosa, donat que junt al campanar del poble és una segon torre mirador, que esvelta, sobresurt per dalt de les teulades i que és propietat de la família Martínez. Al costat està la casa de la tia Natàlia, que tenia una vaqueria i després la d'Antonio Romero, fill de Toni el Negre. La de Ximet Romero, de Comba, que curava peus amb massatges. Venia la casa de Pedro Sirerol, casat amb Maria de Marxuquera. I la vaqueria de Comana, de família Orengo, casat amb Encarna Piera. La casa de la mare dels Muñoz i al cantó del carrer del Forn, el Forn del Poble, portat per Paco Julio, el Forner. A l'altre costat del cantó, amb numeració de la plaça del Doctor Ferran, estan la casa del Bollo, on aquesta família feia comerç. Després la que va ser casa Abadia, fins que una permuta feta a la propietat d'uns terrenys necessaris per a edificar la nova església, va portar a la família Juan, i als germans Enriqueta i Pep, que provenien de Lorxa, a instal•lar-se a eixa casa que havia estat l'abadia. Seguia la tendeta de Dora, casada amb Antonio Bacora, la casa d'Hualdo Ferrando, la de Jesús Castellà, net de Saureta la Rata i la darrera de Jesús Cloquell, que fita amb el carreronet de Migdia amb les cases de Maria la Parlaora i Paquita de Manresa.

Tot plegat, un carrer essencial per al poble de Benipeixcar.