Animals de companyia
En una societat com aquesta, on cada vegada més es premia la amistat i la sinceritat, neix Animals de companyia, una obra que posa en dubte aquets valors
Barcelona
En una societat com aquesta, on cada vegada més es premia la amistat i la sinceritat, neix Animals de companyia, una obra que posa en dubte aquets valors.
Aquesta representació teatral està centrada en un sopar de benvinguda. Una colla d’amics preparen una càlida rebuda a una amiga del grup que torna a casa després d’haver estat ingressada durant dos mesos per un trastorn psiquiàtric. La festa es complicarà quan un dels amics confessi un secret inesperat i acabaran sortint els draps bruts de tots els personatges que mostraran el pitjor de cadascú.
Els egos i les enveges col·lidiran les unes amb les altres. Així, aquesta és la constatació que la solitud i la necessitat d’afecte ens porta a tots a convertir-nos en animals de companyia.
En un to de comèdia realista, l’obra creix amb diàlegs intel·ligents, interpretacions memorables, ritme i coneixement del medi i intriga.
Animals de companyia no és una obra comú
L’Estel Solé (directora de l’obra) es va reunir durant dos mesos amb als cinc actors de l'espectacle per iniciar els assajos d'una obra que encara no estava escrita i de la qual no en sabíem ni l'argument, ni els personatges, ni el final.
Vam començar a fer trobades setmanalment per fer exercicis basats en els sistemes de treball del director i dramaturg d'Alfredo Sanzol i del també director i dramaturg Rafael Spregelburd. Els actors no creaven diàlegs ni situacions, sinó que escrivien aquelles sensacions i emocions que havien sentit durant cada exercici.
A partir d'aquest material emocional i inconscient, l'Estel va començar a escriure l'obra.