Chapeau

Valencia

Chapeau

Elegant. Alberto Fabra s'ha mostrat com un tipus d'allò més elegant. En una comunitat tan acostumada a un ambient polític a estones d'allò més poligonero crida l'atenció que algú faça bandera del que hauria de ser regla general. I Alberto Fabra ha sigut un exemple. Mentre alguns dels seus perdien poltrona i educació, tot alhora, i com Rita Barberá deixaven ben clar que alló del servei públic i alló de les persones el primer és només si manen, Fabra donava mostres de saber estar. Ahir, amb un somriure, va rebre a Puig en el Palau de la Generalitat, va assumir el seu paper de ex president amb una esportivitat digna d'elogi i donà una lliçó a tots aquells que només entenen la política des de l'esperit del revengisme futbolero... els qui no aplaudeixen al president de tots els valencians (ells també, coses de la democràcia) per no sé què coherència i parteixen del principi aquell de "a l'enemic ni aigua". No li deixaran i tal vegada ni tan sols vulga, però si l'oposició al govern de la Generalitat tinguera la quarta part de classe que va tenir ahir Fabra en el traspàs de poders el nostre parlament es convertiria en exemple.