El mundial de Saisó: El domini de la pintura
Els pivots espanyols espanten amb el seu joc però creen un desequilibri amb el joc exterior
En l'argot del bàsquet , la pintura és la zona més propera a l'anella, és a dir, territori dels pivots, dels jugadors interiors. La selecció espanyola té possiblement el millor joc interior del mon: els germans Gasol, Ibaka i Felipe Reyes han imposat la seva llei en els 7 partits de preparació que portem. Fins ara les estadístiques són demolidores: en 7 partits només Navarro s'ha colat en la excel·lència del pivots, liderats per un Pau Gasol que sembla estar en un bon moment físic. Ibaka ha crescut molt a l'NBA i Marc Gasol, molt més prim, serà possiblement el gran referent d'aquest equip quant avanci el campionat.
Tot això està molt bé però, fins ara, aquest domini de la pintura ha creat un problema: els equips rivals es tanquen en defensa, obligant a tirar molt des de fora. Aquesta circumstancia no hauria de ser problema perquè de tiradors en sobren, però de moment els percentatges de tir exterior són dolents i en aquesta preparació s'han creat dubtes.
Más información
És evident que el campionat comença el dia 30 i és aleshores quan els tirs han de entrar, però en partits importants del mundial, si els exteriors no tenen el dia, pot ser un problema.
Totes aquestes variants tàctiques s'hauran d'anar veient. Els Estats Units, gran rival d'Espanya, ha apostat per un equip físic però a la vegada ràpid, mentre que seleccions com Brasil tenen un joc interior similar al nostre.
El compte enrere ha començat, avui es tanca la preparació contra Argentina, dissabte a Granada s'han acabat les proves.
