Creix el nombre de persones grans maltractades

Més de 700 persones majors de 65 anys són ateses cada any per violència domèstica a Catalunya. El silenci continua sent el principal enemic d'aquests casos, que molts cops no surten a la llum perquè es donen a dins del mateix nucli familiar.

Les quatre parets de les llars són, malauradament, l'escenari més habitual de violència domèstica. El 75% de maltractaments a la tercera edat es donen a dins de casa, i els sindicats ho atribueixen, en part, a la crispació per les dificultats econòmiques que tenen les famílies i la manca d'ajuts de l'administració, com ara les retallades a la Llei de la Dependència, que s'ha anat reduint progressivament amb els anys. La poca inversió pública és una contradicció si es té en compte que el 17% de la població catalana té més de 65 anys, i que l'esperança de vida és cada cop més llarga i la piràmide de població es va invertint cada cop més.

La Unitat de Suport a l'Atenció de Víctimes ha atès quasi mig miler de persones durant els primers sis mesos del 2014, de les quals la majoria han presentat denúncia i 30 han optat per no fer-ho. Aquest any tres persones majors de 65 anys han mort per violència domèstica. "Amb el pas del temps i amb la sensibilització cada cop afloren més casos i també els professionals com notaris, farmacèutics o treballadors d'un casal de dia són més capaços de detectar-los", explica Alba Alfageme, responsable de la Unitat de Suport a l'Atenció de Víctimes. És conscient que aquesta edat les persones grans "queden aïllades perquè deixen de treballar i de vegades és el propi entorn qui els maltracta".

Xifres que no baixen

Durant tot el 2013 es va atendre a 722 persones de la tercera edat a tot el territori que han patit algun tipus de maltractament físic o psicològic, sis més que en l'exercici anterior. A tot l'Estat hi ha 360.000 casos d'abús, dels quals un 65% són físics i un 25% psicològics. Darrerament, la taxa de maltractaments a majors de 74 anys ha augmentat un 3,1%.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

També hi ha moltes persones que reben maltractaments i no ho denuncien. Mossos, Generalitat i sindicats recorden que hi ha un telèfon gratuït per poder-ho fer, el 112, que no deixa rastre a la factura telefònica.

Aprendre a valorar els avis

Les unitats familiars cada cop són més nombroses per la manca de recursos econòmics dels seus membres, que molts cops es veuen obligats a conviure sota un mateix sostre: els fills tornen a casa els pares perquè es queden sense feina, i els progenitors es converteixen en un puntal per la seva pensió, més simbòlica que valuosa. Segons explica Isabel Zarza, de la Unió de Jubilats i Pensionistes de la UGT, "aquest cúmul de situacions provoca una explosió i un ambient de crispació que no tothom sap gestionar". Això es tradueix en un tracte poc amable cap a les persones grans i dependents, i Zarza reivindica que cal un canvi de mentalitat: "cal tenir més en compte a la gent gran i integrar-la al nucli familiar, escoltar-la i aprendre de la seva experiència". Ara bé, també vol deixar clar que malauradament els maltractaments són transversals i es donen a totes les classes socials.

El fet de valorar a la tercera edat s'hauria d'ensenyar a l'escola: "vivim immersos en una crisi de valors, la base ens falla i cal fer molta pedagogia". Afegeix que les institucions han d'estar sempre alerta per detectar a temps aquests casos.

Manca de centres públic i saturació de privats

La llista d'espera per poder accedir a una plaça d'un centre residencial públic pot arribar als cinc anys. Molts cops, quan aquesta arriba malauradament la persona gran ja ha defallit. En canvi, hi ha centres privats que estan buits: "és impossible que amb una pensió de 500 euros es pugui pagar una plaça de 3.000 euros al mes", conclou taxatiu Domingo Parejo, membre també de la Unió de Jubilats de la UGT.