La Sedera, solucionada
Segons ha pogut saber la Cadena SER, el govern de Reus modifica el projecte previst i resol un conflicte veïnal que s'arrossega des del 2008. Es modifiquen els edificis que s'hi construiran, que seran molt més baixos dels previstos inicialment.
Plànols de l'antic projecte de La Sedera(MARC CÀMARA)
L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ja ho va dir en campanya electoral l'any 2011: 'tirarem enrere el projecte de La Sedera que ha plantejat el govern tripartit'. I dit i fet. Ha costat anys, converses amb els veïns i també la redacció d'un nou projecte per complir amb la promesa electoral, però el govern de CiU i PP ha resolt finalment el conflicte veïnal de La Sedera.
El nou projecte contempla una reducció dràstica del nombre de pisos dels edificis que es construiran a l'antiga fàbrica de la Sedera, al Passeig Misericòrdia de Reus. Dels 9 pisos inicials, es passa a un màxim de 5, fet que satisfà els veïns que durant tant de temps han reivindicat que la intenció inicial del govern tripartit trencava amb l'estètica del passeig. 'És evident que el nou projecte respecte l'harmonia del Passeig i manté una coherència amb la resta d'edificis', apunta Valentín Rodríguez, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Reus, en declaracions a Ràdio Reus. De fet, la reducció del nombre de pisos va en consonància amb el nombre d'habitatges: En el primer plantejament es contemplaven fins a 300, i en aquest nou projecte la xifra es redueix fins la meitat, 140.
Però el més destacat del nou projecte, a més de la reducció de l'alçada dels edificis, és la seva reubicació. Mentre que en un principi es contemplava la construcció de les torres encarades al Passeig Misericòrdia, el nou disseny les enredereix i manté la façana de La Sedera, que es reformarà i es rehabilitarà. Estem parlant d'una construcció de 50 metres de llargada per 14 de profunditat on està previst que s'hi ubiqui un espai dedicat als veïns. Rodríguez és partidari que 'hi hagi un Centre Cívic, que els que tenim a prop són prou lluny... veurem què acaba decidint l'Ajuntament'. La decisió del contingut de la façana, que quedarà com una estructura en record del passat de la fàbrica, es prendrà en els propers mesos quan s'acabi de desenvolupar el projecte. 'Cal un diàleg amb el veïns... no tot són Centres Cívics, també es poden fer equipaments culturals o fins i tot mèdics', diu Jordi Poguet, un dels veïns que més a lluitat en contra del projecte de les Torres de La Sedera.
Més enrere es construiran diversos blocs d'edificis, com diem, amb un màxim de cinc pisos d'alçada, separats tots ells per una via verda que donarà continuïtat al traçat urbanístic del Passeig Misericòrdia i els seus carrers travessers.
El projecte està enllestit però ara manca encara l'aprovació de tot plegat al plenari municipal i, evidentment, el vistiplau de la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, que haurà de validar el projecte.
Un espai en mans dels bancs
A hores d'ara, l'espai de La Sedera és propietat del Banc Sabadell, després que la antiga propietària, Hercesa, se n'hagués de despendre per problemes econòmics. L'edifici es troba, a hores d'ara en venta, però l'Ajuntament de Reus ha continuat amb la seva intenció d'arranjar l'espai urbanísticament. El fet que els terrenys s'acabin venent en una subhasta reduirà notablement el seu cost, i per això es pot plantejar una disminució dels metres cúbics d'urbanització, i en definitiva, del nombre de pisos. 'Faltarà veure si, amb el nou dibuix, apareix un comprador, recordem que només estem parlant d'un projecte' diu Pouget. La situació del mercat immobiliari continua sent delicada pel que ningú descarta que un projecte com aquest, on es redueix l'alçada dels edificis i aquests, a més, es desplacen enrere en el Passeig Misericòrdia, no es pugui tirar endavant fins d'aquí uns quants anys.
Presentació als veïns a partir de dimecres
Aquest dimecres, dues associacions de veïns han organitzat una xerrada per fer públic el nou projecte. Una segona xerrada tindrà lloc dijous amb la presència del regidor d'Urbanisme, Miquel Domingo. Les expectatives d'assistència en aquests actes es preveu massiva, més tenint en compte que els qui han combatut enèrgicament el projecte inicial són els veïns, que d'entrada es van posar d'esquena a qualsevol construcció de torres de pisos al ben mig del Passeig Misericòrdia.
La fi d'un conflicte
Feia anys que no es recordava un tema que aixequés tanta participació ciutadana i que mobilitzés a tants veïns. Tot comença a principis del 2008, quan es fa pública la intenció de l'Ajuntament de Reus, aleshores presidit per l'alcalde Lluís Miquel Pérez, de modificar el planejament urbanístic de la zona de l'antiga fàbrica Pasarela Tèxtil, coneguda popularment com La Sedera, que va tancar portes el 2005.
El projecte contemplava la construcció de torres de fins a 9 pisos d'alçada que arribaven als 140 metres, fet al que els veïns de la zona, d'entrada, s'hi van oposar. A partir d'aleshores comencen un seguit de reunions entre les associacions de la zona i el regidor d'Urbanisme, Jordi Bergadà, acompanyades de manifestacions i sorolloses protestes.
El 2009 el moviment contrari al projecte de La Sedera aconsegueix prop de 5.000 signatures que envien a la Generalitat perquè no doni llum verda a la modificació puntual del planejament urbanístic. El cas també arriba al Síndic de Greuges.
El consistori defensava el projecte perquè insistia que es tindria cura amb les zones verdes que s'hi ubicarien, així com també prometia un espai pels veïns en un equipament públic. L'alcalde Pérez, per exemple, assegurava als micròfons de la Cadena SER que 'les reformes urbanístiques no sempre agraden a tothom, però donen solucions a la ciutat'. Les protestes veïnals es repetien.
La tensió va arribar a tal punt que fins i tot un grup municipal al govern, Iniciativa per Catalunya, va votar en contra de la reforma urbanística en una comissió informativa. Fins i tot es va anul·lar el ple municipal on s'havia d'aprovar tot plegat de forma definitiva. A més, la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat va esmenar el projecte inicial presentat per l'Ajuntament perquè assegurava que afectava 'la línia de flotació del vol dels avions'. Tot plegat fa trontollar el projecte, però el govern continua endavant amb la voluntat de deixar-lo llest de cara el proper mandat.
La campanya electoral del 2011 va servir per escalfar encara més l'ambient, i els partits van intentar capitalizar el vot dels veïns enfadats. Convergència i Unió, amb Carles Pellicer al capdavant, va ser dels que més van defensar la voluntat dels col·lectius de la zona. El grup ARA Reus va sorgir, en part, del moviment veïnal instal·lat en contra del projecte de La Sedera.
