40.000 persones pendents d'embargament a Catalunya
En 2012 van pujar un 35% el nombre de peticions dels bancs per cobrar per la via judicial l'import de les hipoteques que els ciutadans no han pogut pagar
Un activista de la PAH amb pancartes demanant que s'aturin els desnonaments, en una imatge d'arxiu(ACN)
Desprès de dos anys de baixada, repunten els procediments judicials per executar hipoteques. Els jutjats de Catalunya van rebre en 2012 un 35 per cent més de peticions dels bancs per cobrar per la via judicial l'import del préstec o embargar els bens del ciutadà que no pot pagar. Entre les dades en trobem també una de positiva: cada cop hi ha més desnonaments que queden paralitzats.
Más información
- Campanya de la PAH als jutjats per aturar els desnonaments
- El PSC diu que Santi Vila es queda curt amb l'impost a pisos buits
- La pressió popular frena el desnonament d'una jove amb el seu fill de 15 mesos
- 3.000 peticions de desnonaments l'any passat als jutjats de Girona
- Reclamen que la sentència de les 'clàusules sòl' sigui retroactiva
En 2012 els jutjats van iniciar 18.500 procediments nous d'execució hipotecaria. L'increment es registra a totes les demarcacions, però destaca el 43 per cent de Barcelona i el 38 per cent de Tarragona. Amb el darrer augment, a finals de l'any passat hi havia a Catalunya 40.000 persones pendents de la resolució judicial.
Són dades del Departament de Justícia en resposta a una pregunta del diputat del PSC, Jordi Terrades, que considera que la situació és molt preocupant i proposa l'expropiació de pisos a les entitats bancàriesipotenciar el lloguer dels seus pisos.Al govern de la Generalitat li demana més recursos per incrementar els ajuts a l'arrendament.
Entre les dades positives, trobem que s'han incrementat els casos de desnonamentsper impagament d'una hipoteca o d'un lloguer, que no s'arriben a fer. A Barcelona, l'any 2010 s'executaven el 75 per cent dels desnonaments que dictaven els jutges idos anys desprès el percentatge ha baixat al 65 per cent.
Lasecretària de Relacions amb l'Administració de Justícia, Maria Josep Feliu, apunta algunes raons. Per exemple, que els bancs han preferit pactar una solució amb el propietari del pis, com un lloguer, encara que s'hagi quedat el seu pis. També creu que la sentència del Tribunal d'Estrasburg ha fet que alguns jutges hagin paralitzat els desnonaments.
La pressió d'entitats com la Plataforma d'afectats per la hipoteca i la intermediació que han fet col.legis i govern també podria explicar aquesta baixada.
