El Príncep defensa "les regles del joc" constitucionals i l'alcalde de Girona aposta pel dret a decidir

Ha estat a Girona, durant la inauguració del primer Congrés sobre Seguretat Jurídica i Democràcia. Durant els parlaments, Felip de Borbó ha posat l'accent en "el respecte i la col.laboració mútua" i el titular del Ministeri, per la seva banda, ha dit que es pot debatre el contingut de la Constitució, però no "violentar-lo" ni canviar-lo "unilateralment". Aquestes reflexions han arribat després que l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, aprofités l'acte per subratllar la "necessitat" de Catalunya "a poder decidir lliurement el seu futur".

L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha aprofitat l'oportunitat que li ha donat el congrés per reivindicar la necessitat de la consulta sobiranista, que permeti a Catalunya decidir el seu futur. Durant l'acte d'inauguració, i després d'unes paraules en què ha agraït als organitzadors que hagin escollit Girona com a escenari del congrés, l'alcalde ha donat al seu discurs un marcat to polític de revindicació.

"Com a poble i com a nació, sentim la necessitat d'una certa radicalitat democràtica", ha subratllat Carles Puigdemont. I hi ha afegit: "Que és aquella que assegura jurídicament, als pobles que hi aspiren, el seu dret a poder decidir lliurement el seu futur".

No havien passat ni cinc minuts que les seves paraules ja obtenien resposta. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que l'ha precedit al faristol, ha anat tenyint el seu discurs de clares referències a la necessitat de respectar la norma marc de l'Estat: la Constitució.

D'entrada, Gallardón s'ha remuntat dos segles enrere per recordar com va ser el procés d'independència de les colònies sud-americanes. Un procés, segons ha dit, que ha permès "enriquir les relacions" entre l'Estat i els nous països. Però un procés -com també ha recordat- emparat en la "Constitució del 1812 i en la voluntat d'estendre les llibertats als dos hemisferis".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

El ministre de Justícia ha subratllat que, actualment, l'estat espanyol es regeix per un ordenament -la Carta Magna del 1978- que li proporciona "seguretat jurídica". "La Constitució del 1978 proclama la voluntat de consolidar un estat de dret que asseguri l'imperi de la llei", ha afegit Ruiz-Gallardón.

I ha estat en aquest punt quan, precisament, el ministre ha donat una resposta velada a les paraules de l'alcalde de Girona. Gallardón ha recordat que l'ordenament jurídic espanyol, basat en la Constitució, enforteix "un model de convivència construït des del consens". I que, perquè això sigui així, cal "respectar les regles del joc" -en referència a la Carta Magna- que poden ser "debatudes" però mai "violentades ni modificades unilateralment".

El príncep d'Astúries, Felip de Borbó, ha estat l'encarregat de cloure els parlaments d'inauguració del congrés. Durant el seu discurs, el príncep ha recordat com "la seguretat jurídica neix d'una voluntat d'estabilitat i respecte a les regles del joc", i que la defensa d'aquest concepte és allò que permet avançar una societat (no només social, sinó també política i econòmicament).

Felip de Borbó ha recordat que la seguretat jurídica té un doble destinatari. "Per una banda, els mateixos ciutadans de cada Estat, que demanden i precisen un marge de certesa que els permeti prendre decisions", ha dit el príncep. I hi ha afegit: "Per l'altra, els inversors, les empreses multinacionals i la comunitat internacional en el seu conjunt, que avaluen minuciosament la seguretat jurídica per establir el grau de confiança que els hi mereix cada país".