Només un de cada quatre adolescents fa esport
Els experts de l'Hospital Sant Joan de Déu alerten que ara mateix només una quarta part dels adolescents fan l''activitat física recomanable. En el cas de les noies, la dada cau en picat: només fan esport un 8 per cent d'elles
Asseguren que si es manté la tendència, per primera vegada en molt de temps, aquests joves faran baixar l'esperança de vida de la població
L'esperança de vida baixarà en les properes generacions si els nens segueixen sent tan sedentaris, segons un informe de l'Hospital de Sant Joan de Déu que destaca que l'activitat física s'ha d'introduir des de la infància perquè, a més de millorar el rendiment escolar, afavoreix la salut.
Más información
- El caso de la comida rápida: Carpeta de la defensa
- Dos de cada tres adolescentes consumen alcohol en bares y discotecas
- El 40% de los jóvenes quieren ser funcionarios
- ¿Sabes lo que hacen tus hijos en internet?
- Tres de cada deu nens pateix obesitat
- Gossos perquè els nens perdin la por a l'hospital
- Es dispara l'obesitat infantil
La manca d'activitat física augmenta el risc de sobrepès, obesitat, diabetis, hipertensió arterial, colesterol o asma, mentre que la seva pràctica incideix positivament en la salut mental perquè pot reduir el risc de patir malalties mentals a llarg termini o la gravetat d'algunes alteracions psicològiques.
Segons l'informe, només un 25% dels nois i un 8% de les noies de primària fan l'activitat física que seria recomanable, un mínim de 30 minuts al dia d'exercici moderat com passejar, anar en bici, ballar o nedar, i altres 30 d'exercici vigorós com córrer o practicar un esport a nivell avançat.
Constata, a més, que la joventut està cada vegada més polaritzada en joves inactius, que no fan res, i en joves actius, amb un excés d'activitat física, i que en ambdós casos hi ha perill per a la salut, per defecte o per excés.
El cap del departament de fisiologia del Centre d'alt rendiment esportiu (CAR) de Sant Cugat i doctor en medicina i fisiologia del FC Barcelona, Franchek Drobnic, i el cap de la Unitat d'assistència del Consorci sanitari de Terrassa, Luis Til, han assenyalat en presentar el treball que en els últims anys ha augmentat el nombre de menors atesos per una lesió esportiva i d'hospitalitzats per lesions greus.
A més, han remarcat que l'exercici físic en humans produeix canvis profunds en el cervell, en la seva estructura i volum i que l'exercici intens augmenta la concentració de neurotransmissors, com la serotonina, la dopamina, l'adrenalina i la noradrenalina, alguns dels quals modulen processos cognitius com la consolidació de la memòria.
