De pel·lícula

Als Estats Units tenim a un president amb una sobredosi de laca i ego, que no para de dir badomies com el Marina d’Or de Gaza i cada vegada que el veig per la televisió no puc llevar-me del cap al magnífic Peter Ustinov fent el paper de l’emperador romà Neró. La veritat és que cada vegada puc distingir menys a aquests dos personatges... i tots sabem com va acabar la cosa.

Després tenim al senyor de Tesla que sempre que el veig em ve al cap a Gòlum del Senyor dels Anells, amb eixa doble personalitat... per un costat sembla ajudar i per altre va dient-se a si mateix... mata’ls, mata’ls!!!!

Però aquesta semblança amb el cinema també la veig a casa nostra. Després del que ens ha passat i de la categoria moral i política dels nostres dirigents agafant-nos com a bobos, canviant de versió del que han fet i no han fet en el Ventorro... va i arriba el conseller d’Educació i planteja el major atac a la nostra llengua, eixa que no parlen ni tirant-los aigua calenta, amb una votació per a què les famílies (els pares diu sempre ell, les mares sembla que no importen) trien la llengua base de l’educació en nom de la llibertat educativa!

La raó és que quan veig al President Mazón i al Conseller Rovira que són amics íntims també en incompetència, em venen al cap Jim Carrey i Jeff Daniels en la pel·lícula “Dos tontos muy tontos”.

Ara que com a valencià, amb tota la que ens ha caigut si he de triar una pel·lícula que realment crec que reflecteix l’estat d’ànims de la ciutadania... em quede amb el magistral director amb qui compartís data de naixement Luis García Berlanga i la seva obra mestra: “Todos a la cárcel”.

Visca el cinema!