La Biblio de la Uixola
Diego Fernández, historiador i professor de l’IES Andreu Sempere
Alcoi
Al barri de l’Eixample d’Alcoi (d’altres en diuen Sant Roc) tenim ben pocs serveis. No hi ha escoleta infantil, ni cap gran parc, hem de desplaçar-nos per anar al centre de salut i han hagut de passar anys per a que l’Ajuntament intal·lara una oficina de serveis socials. Abans hi havia un col·legi públic ben cèntric, que devia molestar perquè feia la competència al negocis de l’església. Ara, si vols anar a la pública, has d’escalar el carrer Isabel de Castella fins a l’únic centre de primària que ens queda.
Però tornem a l’espai que va deixar lliure el col·le de la Uixola, per la via de la piqueta. Fa vora vint anys, entre protestes del veïnat i informes negatius dels tècnics municipals, el Partit Peculiar va derruir una infraestructura educativa per fer una cotxera. Una irregularitat legal flagrant i tota una declaració de principis: la substitució de la cultura i l’educació pel negoci d’uns pocs, dels seues amics.
Allò va resultar ruïnós, pretenien col·locar places de pàrquing (fa dos dècades) a 18.000 euros i 40 de comunitat en règim de concessió. Ho heu llegit bé, la inversió ni tan sols t’atorgava la propietat. No cal dir que no en van vendre ni una. Les veïnes i veïns dels edificis dels voltant, a més, van haver de patir unes obres eternes, molestes i intermitents. Tot un desgavell.
D’aquell espai dotacional només ens va quedar una biblioteca. Un espai lluminós que hem fet nostre amb el temps. Una sala de lectura als peus d’un parc de ciment, sense pràcticament cap ombra. Però, en el context urbanístic que està i amb el hàndicap del pàrquing, resulta un oasis entre tant de cotxes i espais residencials.
Un espai públic únic. A la Biblio de la Uixola acudim a diari opositores i estudiants, xiquetes i xiquets, mares, pares, iaios, iaies i lectors de tot tipus. També els centres educatius en fem un bon ús. Al matí, acompanyats de les mestres i dels profes, els més menuts descobreixen contes i els majors s’inicien en la recerca. A la tarda fem els deures, intercanviem recomanacions literàries o ens trobem senzillament per xarrar.
Pots anar al parc a jugar al sambori i després emportant-te a casa un de Futbolíssims o passar a retornar Alcoi i la Medicina d’Àngel Beneito i acabar jugant a futbol amb un grapat d’amics nous que has trobat entre les prestatgeries. Podria estar millor dotada, per suposat, però gràcies al préstec interbibliotecari i a l’acurada atenció de les professionals, la Uixiola és la nostra Alexandria. Sens dubte, la millor biblioteca d’Alcoi. La més i millor il·luminada de totes, on regna un respectuós silenci i un preciós encontre intergeneracional. Un refugi climàtic també, als llargs estius i als crus hiverns, on llegir la premsa i fullejar revistes.
Però ara ens la volen traure i emportar-se-la a Rodes, que no està juny, diuen. Probablement perquè han gastat un dineral rehabilitant la vella fundició i no saben que fer-ne d’ella. Ens sembla una gran notícia que obriguen nous espais per a la cultura, que falta ens fa en aquests temps foscos on hi ha qui es dedica a covar l’ou de la serp. Però que no ens tanquen la Uixola, per favor.