Contrastos

Alcoi

Ara fa un any em faltaven dos dies per a viure una de les experiències més màgiques possibles. Gojar la cavalcada, de la mà de Solc, es devia, en bona mesura, a haver patit un càncer, amb la sort, acompanyada per l’ajuda inestimable dels tractaments de la sanitat pública, d’haver sobreviscut sense quasi seqüeles. D’alguna forma, d’una cosa roïna va vindre una bona. Mesos després, vaig viure al camp una circumstància plena d’angoixa, perquè la vida sempre vol demostrar-te que no t’acomodes, que no et despistes. En qüestió de pluges 2024 ha sigut molt sec i això s’ha manifestat en unes collites molt escasses. Això ha contrastat amb una collita d’olives de 2023 prou bona i ben pagada i amb unes tronades d’estiu molt guapes per als aficionats. Vaig comprar a Madrid un torró fet a Tarragona, sentint-me culpable durant uns segons per no comprar-lo de la Indicació Geogràfica Protegida de Xixona, fins que vaig caure en el conter de que en cap dels dos torrons n’hi hauria quasi ametles marcones, i menys de les nostres comarques. Cada vegada més agricultors de la comarca arranquen ametlers de marcona perquè la seua excel·lent qualitat no ve acompanyada d’una bona productivitat i menys encara d’un bon preu, i per l’amenaça de la xylella. De tota manera el contrast més extrem de l’any va vindre amb la gota freda de finals d’octubre. A pocs quilòmetres de pobles on plovien de 200 a 800 litres per metre quadrat en poques hores, i que venien de sequeres extremes, nosaltres continuem amb un 70% de la precipitació mitjana anual. Més encara, molts del pobles afectats per la riuada dels barrancs no havien registrat a penes pluja. El contrast més extrem, quasi de pel·lícula distòpica, es dona entre la ciutat de València, al nord del nou llit del Túria, salvada, turística i privilegiada, i tota eixa àrea metropolitana de l’Horta Sud i de la Ribera, encara plena de fang, de ferralla i sense serveis i, el que es pitjor, amb més de 200 víctimes mortals de les que ningú es fa responsable, sense les dimissions necessàries i amb molts dubtes de que siga compensada per una decisió judicial justa. Demà per la vesprada, al Bando, tinc la sort de tornar a viure el Nadal alcoià des de dins, donant l’hora, amb el Grup de Danses Carrascal.