Que vinguen carregats de llibres

Alcoy

La meua generació va créixer amb pocs llibres. Els bons lectors anàvem sempre curts de lletra i paper. Potser per això veig els llibres com un regal magnífic i m’estranya que els Mags d’Orient no en vinguen carregats. En aquell temps ens donaven un llibre perquè estiguérem quiets una estona o perquè els mestres deien que a llegir s’aprén llegint i que havíem de practicar per millorar les notes.

Avui hi ha molts altres recursos per assegurar-se una vesprada o un viatge en tren tranquils, tots vinculats a les pantalles: televisió, jocs electrònics, consoles o telèfons mòbils amb mil opcions per deixar passar les hores. I pel que fa a l’aprenentatge, l’opinió general sembla que tot ho ha de fer l’escola, en el cas dels xiquets, i que els adults no necessiten nous coneixements que no estiguen vinculats a la seua professió.

Si ho dic és perquè no hi estic d’acord, clar. Tenim dins la closca una substància grisa tan mal·leable que qualsevol experiència la transforma creant noves connexions neuronals. Llegir eixampla el món al marge del bombardeig mediàtic dedicat a girar-nos el cervell. Un llibre el triem, no ens assalta. La lectura construeix l’empatia, aporta perspectives diferents sobre l’entorn real i fictici, desenvolupa la visió imaginativa, ajuda a gestionar l’estrés i entrena l’atenció sostinguda que tant preocupa els mestres.

Això sense comptar amb les potencialitats tradicionals d’enriquir el vocabulari i desenvolupar el llenguatge, que no és poca cosa, perquè la capacitat d’aprendre se sustenta en el llenguatge, però també la sociabilitat i el que cadascú és com a persona.

Calen més raons per a carregar de llibres els camells reials? Ho dic amb temps perquè no em tornareu a sentir fins després de les festes, però també perquè no digueu que he fet tard.

Únete al canal de WhatsApp de la SER