La roda de l'actualitat

Alcoy

De què o de qui depén saber què és notícia o que de sobte caiga en l'oblit? Cada vega més em faig jo soles aquesta pregunta i pense en la fugaç i immediata que és la realitat. Aquest estiu s'ha parlat molt de turisme fòbia i de com les ciutats intenten digerir eixa arribada massiva de turistes, que reclamen serveis i volen gaudir de les vacances, però generen incomoditats als veïns que treballen i viuen.
Ara toca parlar de l'excessiu preu de l'habitatge i dels problemes de la gent jove per llogar o tenir certa independència. Però jo em pregunte: aquest problema no existia ja l'any passat? Ahir es publicava un informe de Intermon Oxfam demolidor: quasi tres milions de persones a Espanya que treballen són pobres, i el 14% de les persones empleades viuen per sota del Umbral de la pobresa, percentatge que s'evela al 30% entre els immigrants. Són famílies nombroses o monoparentals que s'alcen cada dia per treballar, cobren cada mes, però no arriben, viuen ofegats pel lloguer, la hipoteca o els preus de l'encarida cistella de la compra.
D'aquesta notícia se'n parlarà ben poc, ja veureu. Igual que de les guerres, per exemple, durant setmanes tot era Ucraïna, ara ja sembla que estiga oblidada, i ara tot és el Líban Gaza i Israel... I de la guerra civil a Síria, de la guerra civil yemení o del conflicte a Sudan ningú se n'ocupa.
Les notícies cada dia són efímeres. Els debats s'obrin i s'obliden ràpidament, però continuen. De sobte parlem de llistes d'espera a les consultes sanitàries com de la falta de metges i especialistes, del fracàs escolar o la dependència dels joves de les xarxes socials. Les dades econòmiques es basen més en prediccions de futur que en realitats i els escàndols de corrupció són l'única cosa que els polítics intenten estirar com xicle per fer mal al rival. En les pròximes setmanes les eleccions als EUA ho acapararan tot, i en unes setmanes tot haurà passat. La roda de l'actualitat és així, com una roda de fira, que puja i baixa.