L'espai de Camilo

Alcoy

El mes de setembre és un mes molt vinculat a Camilo, perquè en només huit dies de diferència està la data de la defunció i el naixement. Si el cantant internacional alcoià visquera, compliria setanta-vuit anys el 16 de setembre. Ja han passat cinc anys de la seua desaparició i es recorda mundialment la seua figura i totes les fites que va aconseguir. D'ací a poc s'encetarà un nou capítol, un nou episodi que fixa el seu epicentre en la nostra ciutat. A més del mausoleu on estaran les cendres del cantant, l'any que ve, la casa de Camilo, les seues coses, els seus records, els seus discos d'or, es reuniran a Alcoi i es podran visitar. La seua carrera, els seus grans èxits, tot es podrà reviure amb l'obertura del museu i conéixer de més a prop la meteòrica trajectòria de tota una estrella que va vendre 175 milions de discos, una xifra que dona vertigen.
Camilo entrarà per la porta gran en el complicat món dels museus. Un edifici que ha d'estar envoltat d'encís, d'una atmosfera que captive els visitants, els deixe satisfets amb ganes de tornar i a més relaten la seua grata experiència en el seu entorn.

El museu de Camilo de segur que alçarà molta expectació sobretot a Amèrica, on el cantant ha sumat un fum d'admiradors i té molts clubs de fans. Però el d'Alcoi és un dels més actius i a més ha vist com moltes de les seues iniciatives s'han convertit en realitat. Crida l'atenció comprovar com el 'camilisme' gaudeix de bona salut. Hi ha qui reconeix que escolta diàriament l'ampli repertori de Camilo des de fa més de cinquanta anys. Com asseguren, s'ha convertit en la banda sonora de les seues vides. Ara s'arredonirà amb el mausoleu i el museu.