Allò que demanes i allò que t’arriba

Alcoi

Pensant en les vacances, fa uns dies vaig comprar un flotador en forma de cranc per a la platja. Imagina la foto. Robust, taronja, tots els detalls ben pintats i ja preparat per a banyar-se. ¿La realitat? Va arribar evidentment desunflat, li faltava un ull i el taronja pareixia haver estat dies al sol. Quan fas la compra per Internet, allò que imagines que tindràs està influenciat per com t’ho presenten. Amb l’estiu passa quelcom similar. Amb tanta imatge idíl·lica d’aquesta estació, no tens una percepció real. Amb la vista posada en el descans, pensava en la pell bronzejada amb la tonalitat uniforme dels anuncis, sempre amb el protector solar que mostra un graciós solet pintat a l’esquena, i relaxants dies de platja. ¿Realitat? Distintes tonalitats a la pell segons la zona: braç negre i cul blanc, exfoliació improvisada en mesclar crema amb arena, i massificació allà on vages. ¿I la preciosa imatge dels modelets estiuencs? Les rebaixes a les tendes mostren plans amb roba que es mou lleugera amb la brisa de la mar. Al cap i a la fi, el que no em llevaré en tot l’estiu és l’estampat de llunars que em deixen les constants picades de mosquit per cames i braços.

Però res com aquella idea de famílies de revista gaudint de trobades a jardins, patis i terrasses amb cares somrients. Com diuen que la ment esborra el que no és agradable, d’un estiu a altre no recorde la sensació de cames que s’apeguen a les clàssiques cadires de plàstic, o que et deixen un record del seu estampat marcat, de les 50 vegades que he d’escoltar ‘ací fa molta calor’, com si jo no la sentira també, o d’estar al carrer a 40 graus buscant desesperada locals climatitzats. I després d’aquest repàs pels tòpics de l’estiu i haver-te tret algun somriure, recorda que és moment de trobades amb amics i família, malgrat la calor, de gaudir d’estàncies lluny de casa i de beure i menjar fora de la teua cuina, malgrat la pujada de preus, i de desconnectar, sempre respectant als que treballen perquè tu pugues divertir-te. Si ja has gaudit de les vacances, pensa que per fi deixaràs de gastar. Si encara no has arribat al teu merescut descans, pensa que amb tot el que ací s’ha descrit... de vacances tot es viu millor!