Veure la llum
Jordi Peidro, escriptor i il·lustrador
Alcoi
I tres mesos després veig la llum.
Vaja vostè a saber el perquè de patir aquest càstig per part de l’alt comandament. I ja pot dir el meu enllaç amb l’empresa que no, però vostès pensen com jo, veritat?
El que sí sospite, sens cap tipus de dubte, és el perquè m’han alçat en aquest moment concret l’arrest.
Fa ja deu dies que han passat les festes i no han tingut l’habitual ració de xafardeig que els faig aplegar. Ara mateix la cosa s’ha gelat i ja no m’abelleix entrar al drap.
Per altra banda, no sé si saben que hi ha eleccions municipals al girar el cantó. Que m’han xiuxiuejat part de les llistes i que algunes de les decisions polítiques em deixen bocabadat. No sé cap on aniran els tirs però si es compleixen les previsions que escolte de tots els implicats, tindrem una Corporació Municipal més nombrosa que la suma de les dues càmeres del Capitoli, el planter del Chelsea, quan el capitanejava Abramóvich, i la Primitiva de Llíria incloent els educands.
Tots fan càlculs d’un optimisme aclaparador. Quan jo just pense el contrari. Veurem qui té raó i veurem si els resultats porten un bon govern a la ciutat que ens faça eixir de l’estancament endèmic que portem des de ja fa massa temps. No cal oblidar a més, que en un parell de mesos es compleix segle i mig de la revolta del Petroli. I que no hi ha res com una efemèride per a que a alguns se’ns calfe el queixalat i tot acabe com el ball de Parra.
Però no van a aconseguir que em mulle, encara que m’haguen tornat la veu. “Deixa quieta la política” em recomanen a casa. Així que xic obedient com soc ho faig córrer. I per a la propera columna que ja hauran passat les eleccions i la normalitat s’instal·larà als carrers, igual els conte els entrebancs del que suposa fer un Capità, Moro per a més senyes, a la nostra ciutat.
Així que romanguen en sintonia.
