Viure al centre d’Alcoi

Podeu dir-me nostàlgic, però així és. Acabe de llegir en una notícia de la setmana passada que el lloguer dels pisos del centre d’Alcoi han arribat al seu màxim històric en l’última dècada. He conegut testimonis de persones que, no havent nascut en la nostra ciutat, per motius d’estudi o de treball, han decidit provar sort i trobar una casa a la mesura de les seues disponibilitats en la part antiga. Ací naix la meua nostàlgia: jo m’he criat en el carrer Sant Josep (antic carrer de la Font Nova). Era l’època en la qual els carrers comercials eren, a més del carrer Sant Llorenç i Sant Nicolau, els carrers Sant Francesc i Sant Tomàs, com també Sant Joan, Sant Jaume i Mossén Torregrosa.

Eren els temps del Bar Tropical, de la Drogueria El Soldat, la Confiteria Sant Jordi i Tejidos Los Sótanos. Tants llocs desapareguts, encara que alguns han sobreviscut amb un canvi de concepte i de lloc, que m’omplin la memòria d’un espai mític que no tenia solars abandonats i les cases estaven plenes de gent. Començàvem a tenir veïns que havien vingut de pobles de fora per a treballar: eren els anys 70 i la societat alcoiana creixia i s’enriquia amb els nous vinguts. Ben cert era que la majoria de cases, amb l’excepció de les més senyorials dels dos principals eixos del centre, no tenien massa condicions, però el fet de viure en un centre històric, amb la companyia dels jardins d’El Parterre o la Glorieta, cobrien les necessitats bàsiques dels qui érem xiquets i xiquetes.

La construcció de cases renovades en els barris de Santa Rosa i la Zona Nord va representar la fugida de la població: el desballestament d’un nucli històric amb vida. La meua família va ser una d’aquestes. El centre es va convertir progressivament en un lloc de pas, en un punt de trobada en festes i altres moments puntuals. Va quedar –i encara resta– la concreció d’un pla de rehabilitació integral que done una resposta a les necessitats de la ciutadania que decideix quedar-s’hi.

Per això m’he alegrat en conéixer el creixement d’aquesta demanda: voler viure en un centre amb tanta història i amb tants records per a molts de nosaltres. Jo també vaig viure en el centre...