Trituradora de xiquets

Alcoy

Un bon amic definia l’altre dia el pas dels xavals i xalaves per l’etapa de l’institut com ‘una trituradora de xiquets’. I crec que té raó. No és que vulga desprestigiar una formació acadèmica que jo mateix he abordat amb més o menys èxit fa uns quants anys. Tampoc vull dir que el Batxillerat siga una tortura o que no servisca per a res. Simplement crec que està mal pensat i mal acabat.

Pose per davant el respecte a les institucions educatives i al professorat i dic que, segurament tot el que vaig a dir ara té una explicació que jo no sé. El cert és que l’etapa de l’institut, fa 35 anys fou la més dura i desagradable de la meua trajectòria acadèmica. I veig que ara no ha canviat. No entraré en detalls, però fou un patiment en tots els sentits. Perquè vius coses dins del teu cos i al voltant del teu cos que són noves i inquietants i en compte de facilitar-te eixa dura etapa de transició anomenada adolescència, et posen exàmens finals anomenats ‘Selectiu’. També has de triar el teu futur professional i matinar moltíssim.

35 anys després, parlant amb els adolescents de l’actualitat, m'adone que mantenen els mateixos problemes. I molts dels alumnes, acaben en Formació Professional. Abans, la FP era despectiva i estava destinada un poc als fracassats. Ara són cicles concrets, basats en la realitat laboral i sense la pressió del Batxillerat.

No entenc per què en el col.legi viuen una etapa meravellosa que s’interromp en l’institut i torna a ser idíl·lica en la Universitat. No entenc per què en Secundària les classes són estrictament de 8 a 3 i en la Universitat pots tirar torn i tot flueix amb més normalitat i bon rotllo. Por què el sel.lectiu a eixa edat? No ho entenc, però dels 12 als 18 toca matinar i patir en silenci les conseqüències de l’adolescència. I si superes eixa època, quan ja ets un home o una dona, no cal matinar tant ni sotmetre’t a calvaris com la sel.lectivitat. El món del revés. No ho entenc.