La Milagret
En Cròniques alcoianes coneixem com va sorgir l'adaptació local del popular vals "Sobre las olas"
Les dones traballadores adaptaren la tonaeta del vals 'Sobre las olas' en les seues cançons de taller. / Arxiu Municipal Alcoi
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoi
Amb aquest nom coneixem l’adaptació local del popular vals Sobre las olas compost pel mexicà Juventino Rosas sobre 1885. En principi la peça portava per títol La orilla del sauz, encara que, més tard, el seu autor li va canviar el nom i la va titular Junto al manantial, un canvi que té diverses explicacions. Per a uns fa referència a un fil d’aigua que tenia prop de casa, el soroll del qual el va inspirar. Altres, però, donen motius més romàntics, perquè el vals estava inspirat en un brollador d’aigua on acudia a rentar la roba una xica de qui estava enamorat. Finalment, l’artista que va transcriure la peça al piano el va batejar de nou i definitivament com Sobre las olas.
Juventino era un músic molt humil, fill també de músic, que tocava en tota classe de celebracions, però també obligat a treballar en diversos oficis, fins que va guanyar certa fama. Però tot i això va haver de vendre els drets del vals i treballar en una companyia de sarsuela amb la qual va viatjar a Cuba, on va morir d’una ràpida malaltia amb a penes 26 anys.
Cap a 1890 el seu Vals de las olas es va fer mundialment famós i li va donar un reconeixement internacional. La seua composició es va popularitzar molt ràpidament i va passar a formar part del repertori de les orquestres més importants del món. De fet encara es considera que aquest vals és, després del Danubio Azul de Johann Strauss, el més interpretat del món.
A Alcoi també va arribar ben prompte el Vals de las olas, ja que en aquells anys de finals del segle XIX el popular músic alcoià Rafael Pérez Reig, «Rafelet el de la Murga», va interpretar la peça en un concert. També ràpidament les treballadores alcoianes adoptaren la tonadeta en les seues cançons de taller amb lletra pròpia al·lusiva a les històries populars que corrien pels barris obrers. En este cas el festeig no massa oficial entre la guapa Milagret de la Placeta del Carbó i el jove Rafelet.
També cantava esta cançoneta la Murga de Rafelet per les principals places i carrers del nostre poble. La immensa popularitat que va alcançar en el seu temps La Milagret, va originar una gran quantitat de variants populars i al mateix temps que s’escampara pel territori valencià.
El més curiós de tot és que realment van existir els personatges de la cançó. El nóvio, Rafael, era manyà, i Milagret treballava en la fàbrica de teixits d’Anselmo Aracil. Com que sabem que Milagret vivia segons la cançó en la Placeta del Carbó, després de buscar-la en els padrons municipals, la vaig localitzar en el Cens de Població de 1897, quan ella tenia 21 anys.
