Temps de tornar a xiular

Alcoi

Ho sé. No tens el cap per a coses intenses; ni parafernàlies polítiques, ni per posar-se de mala sang amb la perspectiva econòmica. No tens el cap per parlar de la inflació, del conflicte del gas, ni del que ens costa traure el cotxe per anar a la platja. El combustible! No cal, a més a més, que et recorde el calor que fa. I que et diga que no és gens normal i que el canvi climàtic ja és una realitat galopant. I si ara estem així, cóm estarem en una dècada?

No fa falta que et done la pallissa amb el tema de que els incendis són una pandèmia letal que destrueix no sols el paisatge sinó també la essència de la nostra vida… No fa falta per què ho saps i per què el teu cap ara està en altre lloc. En un altre moment.

Està, probablement, pensant en que estem a les portes d’agost; de que comences, o comencen molts del teus, les vacances. I que, a més, són unes vacances molt esperades, podríem dir que necessàries per a tots. És un estiu col·lectiu en el que a tots en fa falta respirar. Retrobar-nos, repensar-nos. Donar-se un respir després de la desconcertant pandèmia, de la virulència de la guerra i en mig de la incertesa que torna a mostrar la nostra economia.

És temps, més que mai, de desconnexió. De les pantalles i de lo que ens compten. Dels problemes i de les inquietuds. És temps de retrobar-se amb la calma, amb el passeig tranquil, amb el llibre que no vas poder començar, amb la sèrie que tens que tragar-te encadenant capítols. És temps de ser persona, de xerrada amb qui estimes però mai estàs amb ell o ella. De fer-se un vi a la fresca, de vore cantar un pardal, d'escoltar la xitxarra, de xiular. Potser és temps de tornar a xiular.

Temps de vacances. Però, davant tot, temps per tornar a fer màgic l’instant al volant d’una taula amb amics, d'una nit al lluna plena, d'unes rialles amb el teu net o amb la teua filla. Temps per a tu. I per al teus. Per a ser feliços. I adonar-se de que, quan tornem de vacances, mantenim intacta la il·lusió per viure.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Sí, ho tinc clar. És temps, ja t’ho he dit, de tornar a xiular.