100 anys amb la ràdio: 1988, vaga general

Barcelona

Aquell 1988 va ser notícia la retirada de les tropes de la Unió Soviètica de l’Afganistan i el final de la guerra Iran-Iraq.

Mentrestant a Catalunya va ser l’any de l’estrena del musical Mar i Cel de Dagoll Dagom, de la mort del president Josep Tarradellas i del fitxatge de Johann Cruyff com a nou entrenador del Barça. Però el 1988 també és recordat per la vaga general del 14 de desembre.

Aquell dia, que ha passat a la història com el 14-D, els sindicats majoritaris, Comissions Obreres i UGT, van convocar una aturada general per protestar contra la reforma laboral del govern socialista, presidit per Felip Gonzalez, ja que consideraven que perjudicava els drets dels treballadors.

La convocatòria va generar tensió amb el govern perquè era la primera vegades que els sindicats s’enfrontaven tan obertament al PSOE. Un fet com aquell havia de ser seguit pels serveis informatius de la Cadena SER, però el problema era com fer-ho respectant el dret de vaga dels periodistes i al mateix temps preservar el dret a la informació de la ciutadania.

Per això es va pactar que els serveis mínims se centressin en la cobertura de la vaga, tal i com va comunicar el Comitè d’Empresa a través dels micròfons de la ràdio

El que es va viure aquella jornada és un bon exemple del dilema en què es troba el periodisme en algunes ocasions: quan ha de triar si sumar-se a una vaga o treballar perquè la ciutadania sàpiga què està passant.