"Els drets d'un extutelat no existeixen, no estan escrits"

Barcelona

Què és casa? És l'espai on créixer? On pots trobar sempre la teva família? Per l'Aslan i la Gisela, casa no és res d'això, casa és un lloc intangible, un espai que no sempre és el mateix, però on poden ser ells mateixos. Mentre han sigut menors d'edat, aquests dos joves han estat sota la tutela de la Generalitat: vivint en centres tutelats d'una manera molt diferent de la que viuen la gran majoria dels joves de la seva edat.

Es calcula que cada any, 4000 joves al conjunt de l'Estat es veuen en aquesta situació: als 18 anys se'ls acaba la tutela. Des de l'administració se'ls hi entrega un pis on s'hi poden quedar fins als 21 i una prestació de 778 euros fins als 23. Molts busquen feina i altres es posen a estudiar.

L'Aslan estava cursant el batxillerat artístic a Sabadell quan va complir 18 anys, però per raons econòmiques va haver de deixar els estudis per posar-se a treballar: havia de marxar del centre i passar a un pis a Cornellà. Era inviable seguir. La Gisela, que vivia a Lleida, va tenir l'oportunitat de començar a estudiar Dret a Barcelona. Tots dos viuen ara en un pis d'emancipació.

Ser tutelat

La Gisela va entrar al CRAE (Centres Residencials d'Acció Educativa) quan tenia 15 anys. En aquell moment, no sabia que era un centre com aquests, ho associava amb "nens que tenien deutes amb la justícia". El concepte li va canviar quan va entrar. Ara es troba que, quan explica que és extutelada, la cara de la gent li pregunta "què ha fet?". El mateix li passa a l'Aslan: "Les paraules que surten són delinqüència o pena, i és frustrant". Tots dos viuen un estigma perquè consideren que és una realitat de la qual no es parla.

"Ells no són els culpables d'estar en aquestes cases", ha apuntat en Ferran Rodríguez, president de la Federació d'Entitats amb projectes i pisos assistits (FEPA). Rodríguez creu que s'atribueix als joves la responsabilitat d'estar tutelats quan, en realitat, és "la irresponsabilitat d'un adult".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

L'angoixa de l'edat

L'angoixa pel fet de fer anys comença quan s'apropen als 18, data en què perden la tutela i han de marxar del centre que ha estat casa seva. La segona data són els 21, quan han de sortir del pis d'emancipació on han viscut durant tres anys. I la tercera els 23, quan tant la prestació desapareix: "Als 18 ja he de ser un adult", ha lamentat l'Aslan, "els meus amics no es preocupen per fer el dinar o posar rentadores, la meva vida és molt diferent de la d'un jove de 19 anys".

La preocupació més gran de l'Aslan, ara mateix, és què farà als 21 quan hagi de marxar del pis d'emancipació on viu. Allà paga un lloguer més baix que el de mercat i té algú que l'acompanya en el seu procés cap a la vida adulta. Quan arribi a aquesta edat, haurà de buscar on viure i el lloguer serà molt més alt. "L'habitatge és de les coses més importants que ha de tenir qualsevol persona, i és justament el que ens manca", ha lamentat la Gisela. Ella, que acaba de començar la universitat, també hi pensa: "Hauré de marxar del pis a tercer de carrera, estaré mínim un any, el màster i el que vingui amb la prestació, buscant-me la vida mentre treballo i faig malabars amb els diners".

En aquest sentit, Ferran Rodríguez ha lamentat que, mentre l'emancipació dels joves catalans està a 30 anys, als joves tutelats se'ls obliga a emancipar-se als 21: "És molt complicat, però molts d'ells ho aconsegueixen". Ara bé, "moltes vegades resta la possibilitat d'acabar uns estudis o poder complir una il·lusió que pot tenir qualsevol jove".

Drets no escrits

Pis fins als 21 i prestació fins als 23, però res d'això està garantit per llei: "Els drets d'un extutelat no existeixen, no estan escrits", ha subratllat Rodríguez, "tenen pis perquè els polítics ho han decidit, però si els volguessin tancar demà podrien fer-ho perquè no existeix una llei que els obligui". Des de FEPA, denuncien que són pocs els joves extutelats i, per tant, "hauria de ser fàcil" acompanyar-los fins que ho necessitin, tal com fan els pares i mares amb els seus fills. Ara estan treballant per modificar la llei estatal de la infància perquè "no acompanyar un jove en l'emancipació sigui vulnerar els seus drets".

D'aquí menys de dos anys, l'Aslan haurà de marxar del pis on viu ara: "No sé què passarà", ha admès. A ell, li agradaria dedicar-se a la poesia, la seva passió. La Gisela, que està estudiant dret podria, algun dia, canviar les coses perquè joves tutelats com l'Aslan i ella mateixa puguin complir els seus somnis.