La realitat de ser autònom: "He estat la meva pitjor cap"

Barcelona

Poques manifestacions i vagues protagonitzades per treballadors autònoms han passat a la història; en fan poques i el ressò és imperceptible. A Catalunya hi ha més de mig milió d'autònoms, persones que treballen per compte propi, i que viuen una realitat molt diferent de la de l'assalariat, el funcionari o a tots aquells que el seu sou es basa en les hores treballades. De fet, l'Eva Monge, empresària, i la Carlota Gurt, escriptora i traductora, han coincidit en què la diferència principal és la "seguretat econòmica" que els manca.

El sindicat UGT-CTAC en la seva darrera radiografia sobre els autònoms va concloure que aquests treballadors pateixen un estrès constant; sis de cada deu pateixen canvis d'humor constants, parlen de soledat i angoixa. Alguns superen les 50 hores setmanals i es veuen ofegats amb la paperassa de l'administració. Només un 2% dels enquestats no dubten quan els hi pregunten si van triar bé fent-se autònoms. Aquestes dades es reflecteixen en la realitat. Segons ha explicat el secretari general del Col·legi d'Economistes, Angel Hermosilla, "el creixement d'autònoms és més baix que els afiliats en règim general", la qual cosa indica que "no és un massa bon negoci". La solitud, les afectacions a la salut, la dificultat de la conciliació o les llargues jornades —que inclouen caps de setmana i menys vacances— són alguns dels motius que, ha apuntat Hermosilla, que fan que "les joves no entrin en aquest tipus d'activitat".

La soledat, l'exigència i la por

La Carlota fa 25 anys que és autònoma. En canvi, l'Eva només en porta cinc. Totes dues havien treballat d'assalariades prèviament, però van decidir passar a la vida d'autònoma perquè els donava una flexibilitat que abans no tenien. S'han trobat, però, amb altres dificultats com l'exigència, la por i la soledat. "L'exigència dels clients és molt més gran", ha admès l'Eva, que treballa en el món del disseny, "com que ets autònom pressuposen que treballes més de pressa i demanen els projectes per ahir". Això li genera una gran ansietat per no arribar i una "por contínua a perdre clients".

La Carlota també viu amb aquesta exigència, que la suma a la soledat de ser autònom: "No tens poder de negociació". La tarifa que diuen és la que s'ha d'acceptar i les associacions d'autònoms tenen prohibit recomanar tarifes perquè "va en contra la llei de competència".

Hores de feina i baixes laborals

"Jo crec que supero les 50 hores, tranquil·lament", ha lamentat l'Eva. No té caps de setmana i, bromejant, explica que fa guàrdies: "Faig el dia i la nit, i el següent dia també". La Carlota, en canvi, intenta no superar les 40 hores setmanals, tot i que també treballa els caps de setmana. El que li passa a ella és que moltes vegades li costa diferenciar la línia entre el que és feina i plaer, quan es tracta d'escriure: "Intento no fer moltes hores de la feina de mercenària", aquella feina de traductora o articulista, que no fa per plaer. En aquest sentit, li ha recomanat a l'Eva que per deixar de fer tantes hores, s'ha "d'apujar tarifes", una cosa que provoca "terror" als autònoms, però que és l'única solució possible.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Moltes hores treballades i poques baixes. Segons ha apuntat Hermosilla, les dades apunten que hi ha 12 baixes de mitjana per cada 1000 autònoms, a diferència dels assalariats, que superen les 50. "Jo des que soc autònoma no em poso malalta", ha admès l'Eva. Això genera també una càrrega molt forta i un pes per ser la mateixa cap que exigeix: "He sigut la meva pitjor cap". La Carlota, tot i que després de tants anys no s'autoexigeix tant, tampoc agafa baixes: "Les úniques que he agafat són les de maternitat". Ara bé, li compensa la llibertat de poder decidir si algun dia de la setmana no pot o no vol treballar.

La burocràcia i les quotes

Una altra de les queixes constants dels autònoms són les quotes, que van canviar l'any 2023. Acaben sent unes quotes que divideixen els ingressos dels autònoms per trams i s'ajusten a cadascun d'ells. Ara bé, tot i que Hermosilla ha explicat que els trams s'aniran modificant, també ha assenyalat que hi ha hagut moltes controvèrsies perquè "hi ha gent que cobra molt poc i, tot i això, ha de pagar". Per exemple, algú que ingressa 670 euros mensuals, ha de pagar una quota de 200. Tant l'Eva com la Carlota estan indignades amb les quotes, que consideren desiguals i desproporcionades.

En aquest sentit, Hermosilla ha apuntat que molts dels autònoms tenen la "sensació que el sou que tenen és inferior al que cobraria un assalariat per la mateixa feina" i que, com a extra, molts d'ells s'han de pagar un gestor, com és el cas de l'Eva: "Al principi ho vaig intentar, però cobrava i vivia dels diners i encara no havia pagat el trimestral". Ara ha de dedicar una part del sou a pagar un gestor i no cobra fins que ha presentat el trimestral. En canvi, la Carlota s'ho fa tot ella, pensant a tres mesos vista: "Veig les previsions i, si veig un buit, m'he de buscar la vida per extres".

Amb el que sí que viuen, han denunciat, és amb una desinformació de l'administració: "Hi ha coses que no les pots acabar d'aclarir", ha denunciat la Carlota, "si truques al telèfon d'Hisenda et diuen una cosa, i a la seu presencial una altra". A banda, Hermosilla ha subratllat que la feina burocràtica és una gran part del dia a dia de l'autònom i, per tant, ha de tenir un doble coneixement: el de la seva feina i tota la paperassa administrativa.