Sou mitjà de 58.000 € i jubilació abans dels 62 anys: les condicions que els maquinistes de Renfe no volen perdre amb el traspàs de Rodalies

Barcelona

Els maquinistes de Renfe estan al centre de la negociació del traspàs de Rodalies: la seva condició de treballadors d'empresa pública, amb places consolidades després de fer una formació de més de dos anys, és un dels principals entrebancs per tal d'aconseguir que el servei de trens a Catalunya pugui estar totalment controlat per la Generalitat. Diumenge es va desconvocar in extremis una vaga després que ERC acceptés que els maquinistes de Rodalies -un 80% nascuts fora de Catalunya - mantinguessin el seu vincle laboral amb Renfe. Els sindicats han explicat de manera reiterada que volen mantenir les seves condicions actuals... Però, quines són aquestes condicions?

Salaris progressius i amb complements

El conveni col·lectiu de Renfe-que ara mateix està caducat, però continua vigent fins que n'hi hagi un de nou que s'està negociant- recull que els maquinistes tenen sous fixos que oscil·len entre els 21.000 i els 48.000 euros anuals depenent, sobretot, dels anys que fa que estan al seu lloc de feina i dels càrrecs de responsabilitat. De fet, gran part del sou arriba a través de complements, fet que arrodoneix el sou anual dels maquinistes a 58.000 euros de mitjana. Així doncs, per exemple, un maquinista que acaba d'entrar a treballar, malgrat tenir un sou base més de poc més de 21.000 € anuals (que serien 1.500 € bruts en 14 pagues), arrodoneix la seva nòmina per sobre dels 2.000 € nets a través dels complements.

El principal complement és el de conducció, que va des dels 1.230 euros anuals pels maquinistes acabats de sortir del forn als 8.600 dels caps de maquinistes. En paral·lel, també hi ha complements per seguretat (entre 180 € i 307 € al mes) i la prima per cada dia on s'ha viatjat, que és de 15 € per cada dia que un maquinista condueix un tren. El conveni en recull una desena de complements més que tenen en compte moltes variables: la nocturnitat , els viatges de més de 60 quilòmetres, els anys de permanència, la formació als nous maquinistes... També hi ha tarifes diferents depenent de si es condueixen trens de Rodalies, de mitja distància o AVE.

Ampliar

Cerrar

Horaris intempestius i pocs caps de setmana

La dinàmica dels maquinistes a Catalunya és treballar 5 dies i descansar-ne 2, i la següent tanta són 5 dies de feina i 3 de descans, repetits cíclicament. Alternen torns de matí, tarda i nit, depenent també de si parlem de combois de passatgers o de mercaderies. Tenen molt poques vegades un cap de setmana lliure sencers, i de vegades estan un mes i mig sense descansar dissabte i diumenge.

També els toca treballar la majoria de festius, també els de dates assenyalades com Nadal, Cap d'Any o Sant Joan, ja que el servei mai s'interromp. Els maquinistes al·leguen que molts cops s'han de llevar a les 3 o a les 4 de la matinada, o en altres ocasions acabar de treballar a les 23h o les 00h de la nit.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

35 dies de vacances i 21 de recuperació de festius

El conveni també recull que els treballadors tenen cada any 35 dies de vacances, que es fan en dos tongades senceres de 15 i 10 dies, però a aquests cal sumar-hi 12 dels 14 festius anuals, que generen 1,75 dies de festa per cada un que s'hagi treballat. Així doncs, el resultat final és de 56 dies de festa anual.

Una altra conquesta laboral dels sindicats, en aquest cas de tot el sector ferroviari (que afecta a Renfe però també a les altres empreses) ha estat aconseguir la jubilació dels maquinistes abans dels 62 anys. Tots els treballadors del sector ferroviari també tenen garantida la jubilació als 61 anys i 11 mesos sense penalitzacions sempre que tinguin, com a mínim, 36 anys i 3 mesos cotitzats. Per 30 anys treballats com a maquinista, en tenen 3 de bonificació.

Ampliar

Cerrar

Treure's el curs de maquinista: una inversió de més de 20.000 €

Per ser maquinista de Renfe és necessari treure's una prova d'accés, i cal fer un curs que val 21.200 euros, impartit per Renfe i també escoles privades homologades. Consta de teoria i pràctica, i sol durar uns 9-10 mesos. Un cop superada aquesta prova d'accés, s'accedeix a l'examen del Ministeri de Transports que cal fer per obtenir el diploma de maquinista, una prova amb examens de teoria i pràctica que es fa a Madrid.

Un cop superades aquestes dues fases, els maquinistes poden optar per entrar a treballar a empreses privades -com Ouigo o Iryo- o fer unes proves per entrar a Renfe, una mena d'oposició amb psicotèncics i examens teòrics amb temari ferroviari. Un cop dins, hi ha la residència, l'equivalent al MIR dels metges, que a Barcelona són prop de sis mesos, on els futurs maquinistes comencen a operar amb supervisió. En total, la majoria de maquinistes triguen més de dos anys en fer el procés sencer, tot i que algunes promocions, depenent dels horaris de pràctiques o dels examens, poden trigar una mica menys.

Les incògnites del traspàs

Amb tot, els maquinistes veuen el traspàs de Rodalies com una amenaça als seus drets laborals conquerits, i consideren que és imprescindible que l'empresa mixta que ha d'operar el servei contnuï sota el paraigües de Renfe per tal de mantenir totes aquestes condicions. El Govern català sempre ha dit que vol garantir sous, condicions i mobilitat a tots els treballadors, però alhora admet que jurídicament és necessari que l'estat tingui una preponderància (encara que sigui per la mínima) en la propietat d'aquesta empresa mixta.

ERC va cedir el cap de setmana en aquest aspecte amb la condició que l'empresa mixta estigués controlada totalment per la Generalitat en dos anys, fet que, de moment, el Govern no ha volgut incloure als estatuts de la nova empresa, que encara s'estan redactant i que posaran negre sobre blanc en totes aquestes qüestions. La setmana que ve al Parlament hi ha un ple monogràfic per debatre les incidències de les últimes setmanes a la xarxa ferroviària.