El relat més íntim de Marina Rossell: "Res del que s'explica es pot trobar a Google"

Barcelona

Fa 14 anys, l'Albert Om li va fer un 'Convidat' a la Marina Rossell. Es va instal·lar a casa seva i li va seguir les passes. Va ser especialment fascinant el final del programa: des del pis parisenc de Georges Moustaki, la Marina tocava la guitarra a un pam del músic, amb ell mirant-lo impressionat. Una escena que encara afecta l'artista: "Va ser un moment molt impactant".

Ara més de 10 anys després, Om ha decidit fer-li un retrat íntim, conèixer tot allò que envolta la cantautora a 'No escriuré cap més llibre'. Avui, des de 'El Balcó' tots dos han explicat com s'ha cuinat aquest relat.

Res de Google

Amb només 16 anys i 100 pessetes, una jove marina va marxar del seu petit poble del Penedès per anar-se'n a Barcelona perseguint un somni. Amb la innocència de la joventut i els complexos de la miopia va espavilar-se per arribar a les esferes de Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig o Salvador Espriu. Una història que vida que, fins ara, no s'havia conegut. Tampoc els sis amors de la cantant, o com va descobrir l'autoestima gràcies a Espriu. És aquest el motor de 'No escriuré cap més llibre' perquè el que s'explica hi serà només en aquest.

Des dels 40 anys que li ofereixen fer biografies a Rossell, que sempre s'havia negat: "Per què fer una biografia quan et queda tota la vida per viure". Ara, amb 71, va ser ella la que va decidir fer-ho amb una condició: "No vull que surti res que es pugui trobar a Google". Cansada de llegir biografies i decebre's per trobar-se coses que ja sap, ha volgut sorprendre. Precisament Albert Om, l'autor d'aquesta obra ha insistit que "no és un llibre d'una carrera musical, sinó que dins hi ha una vida" que pot interessar tant aquells que hagin seguit la trajectòria de Rossell, com els que no.

"Havia de ser l'Albert"

Un primer avís: "Demà et trucaré" i una trucada de 26 minuts l'u de maig de 2024 van ser la llavor d'aquests relats: "Em va trucar i em va dir la contraportada del llibre", ha recordat Om. Rossell tenia molt clar que "havia de ser l'Albert", perquè li agrada "el seu cor, la seva manera, personalitat i pensament, com escriu i com parla". Om tampoc va tenir cap dubte a l'hora d'acceptar, entre moltes altres coses per la imprevisibilitat de Rossell: "La Marina mai saps què dirà".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Les converses que van seguir aquella primera trucada han estat com les de dos antics coneguts. Ella s'ha obert amb una facilitat trepidant, i ell tenia molt clar com fer-ho, perquè ella sabia com havia de ser. Ni una baralla, la confiança i les converses han fet la feina que calia.

Viure intensament

"No trobo cap més manera d'aprofitar la vida". Rossell es descriu a ella mateixa com una dona curiosa, com algú qui ho ha de viure tot a tota hora, i així ha estat. La curiosa jove que va arribar a Barcelona va acabar amb les esferes de músics, poetes i escriptors perquè allà sabia que podia aprendre, i no ho ha deixat de fer: "Anava a buscar les passes que n'havien fet altres, com Raimon, per veure què podia aprendre".

Aquesta faceta ha estat el que més ha admirat Om, el fet que Rossell s'espavilés i s'apropés a aquells qui més en saben: "No tots tenim la humilitat de fer això". És ell ara qui se sent com la jove Marina, acompanyant algú a qui admira i de qui pot aprendre, i molt: "Em sento com ella se sentia amb Campany o Roig".