El govern espanyol aprova el decret de repartiment de menors immigrants entre les comunitats fruit de l’acord amb Junts

Barcelona

El govern espanyol ha aprovat el decret de modificació de l'article 35 de la llei d'estrangeria per establir un sistema de repartiment de menors immigrants no acompanyats. El decret, que s'haurà de convalidar al Congrés en un termini de 30 dies, ha arribat a la taula del Consell de Ministres després d'un acord amb Junts per establir el nou sistema i garantir els set vots de la formació de Puigdemont. L'acord no només suposa un sistema per repartir els 4.400 menors que es troben a les Canàries, la voluntat de l'executiu és que tingui continuïtat en el temps. El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha admès que Catalunya, País Basc i Canàries han fet "un esforç més important" que altres, i ha demanat al PP que "reflexioni".

A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Torres ha apuntat que aquesta és una "fita en defensa dels drets humans i de l'interès superior dels menors", que respon a les peticions històriques dels últims anys dels territoris fronterers que reben immigrants.

Es tracta, ha afirmat, de fixar una "solidaritat equitativa" entre els territoris que reben immigrants a les seves costes i la resta de l'Estat.

En aquest marc, el ministre ha admès que Catalunya i el País Basc "històricament" han estat els territoris que més menors no acompanyats han acollit, i ha instat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a no actuar per les "amenaces de Vox".

Torres ha celebrat l'acord amb Junts, que segons ha afirmat "garanteix" l'aprovació del decret al Congrés dels Diputats. El ministre també ha "allargat la mà" a tots els partits i especialment al PP i Vox, als qui ha demanat que "reflexionin". Ha lamentat que el president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, digui que no acollirà menors.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Segons el govern espanyol, la distribució es farà efectiva un cop es convalidi el decret llei al Congrés dels Diputats i anirà acompanyada d'una "compensació econòmica" per a les comunitats autònomes.

El decret estableix la modificació de l'article 35 de la llei d'estrangeria per introduir que qualsevol comunitat autònoma tingui una presència de menors no acompanyats que multipliqui per tres la seva capacitat ordinària traslladarà al govern espanyol la seva situació d'emergència perquè s'activi el sistema de repartiment.

A més, estableix una sèrie de criteris per fer efectiu aquest repartiment. A l'hora de fer la distribució, el sistema tindrà en compte en un 50% la població, 13% renda per càpita, 15% taxa d'atur, 6% per l'esforç realitzat, 10% pel dimensionament estructural del sistema de places, 2% si es tracta d'una ciutat fronterera, 2% per insularitat i 2% per dispersió.

100 milions d'euros

El sistema parteix de la "capacitat ordinària" de cada territori. Les comunitats tindran fins al 31 de març per traslladar al govern espanyol les certificacions dels menors no acompanyats que actualment estan atenent per poder fer aquest càlcul. L'executiu espanyol finançarà les places de cada territori que excedeixin aquesta "capacitat ordinària" amb 100 milions d'euros a repartir entre els territoris.

En cas que les comunitats autònomes no facilitin aquestes dades, segons Torres, el govern espanyol recorrerà als registres de què disposa el Ministeri de l'Interior.

Acord d'última hora

L'acord amb Junts va arribar aquest dilluns a la nit. Segons fonts de l'executiu, amb Junts el govern espanyol ja disposa de tots els suports necessaris per convalidar el decret al Congrés quan arribi.

Madrid acollirà 806 menors, Catalunya 26

Segons projeccions d'Eldiario.es confirmades per l'executiu, el càlcul que ja ha fet el govern espanyol, d'acord amb el sistema de repartiment, dona com a resultat que Madrid serà la comunitat autònoma que més menors rebrà, 806. La segueix Andalusia, amb 796, el País Valencià, amb 477, i Galícia, amb 326.

Les que menys menors rebran seran Catalunya, amb 26, Melilla, amb 34, Balears, amb 58 i Euskadi, amb 87.

La llei "s'haurà de complir"

Fonts del govern espanyol han apuntat que malgrat el que diguin ara els governs del PP, la llei "s'haurà de complir". Aquestes fonts recorden que una cosa és posicionar-se en una roda de premsa i una altra molt diferent fer desobediència a l'hora d'aplicar la norma.

Torres ha "lamentat" que el PP i els seus territoris ja hagin manifestat la seva oposició frontal al decret, però ha evitat parlar encara de les repercussions que pot tenir la desobediència.

En tot cas, el ministre ha advertit les comunitats que no facilitar aquestes dades els deixaria en evidència els discursos sobre la "saturació" dels seus centres.

El plantejament estatal sorgeix del sistema d'acollida conjunta que l'Estat i el govern canari van pactar fa més d'un mes. Aquest apuntava que es tindria en compte "la situació de partida i l'esforç previ" que ja havien fet els territoris a l'hora de calcular el repartiment arreu d'Espanya dels 4.400 menors no acompanyats arribats a les Canàries i a Ceuta. En aquell moment ja es va detallar que el nou mètode de càlcul tindria en compte factors com la capacitat del sistema d'acollida de la comunitat autònoma, la renda o la distribució d'habitants per territori.

El ministre ha recordat que són menors que ara mateix no poden ser escolaritzats ni tan sols en les mínimes condicions dignes, i per això ha demanat a PP i Vox que "reflexionin", tinguin un "criteri d'Estat", i no els discriminin respecte als que van venir d'Ucraïna "pel color de la pell".

L'aprovació del decret ha arribat després de l'acord amb Junts per al sistema de repartiment. La formació de Puigdemont ha anunciat aquest matí que el sistema "establirà uns criteris justos i equitatius que serveixin tant per resoldre la situació humanitària com per ser més eficaços en la feina d'integració i oportunitats de vida als menors".

Actualment, Catalunya apareix al primer lloc de zones d'acollida de la llista si es mira el nombre de places del sistema per cada 100.000 habitants. De fet, en té 64, quatre més que el País Basc, que en té 60, i 21 més que les Balears, que completa el podi amb 43 places. Per darrere hi ha Astúries (41), Aragó (36), La Rioja (35) i Canàries (34).

Si es tenen en compte les dades del Ministeri de Joventut, la mitjana estatal de places és de 34. Per sota d'aquesta xifra hi ha Múrcia, el País Valencià, Navarra, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó i Extremadura. Cantàbria, Madrid i Castella la Manxa ocupen les tres darreres posicions, amb 23 places, 22 places i 21 places per cada 100.000 habitants, respectivament.

Així mateix, l'acord inclou que les comunitats autònomes que han estat per sobre de la mitjana de places estructurals que han de tenir –com és el cas de Catalunya– rebin una compensació econòmica "adequada". "Només així es garantirà un sistema de repartiment equitatiu i sostenible", resumeixen des de Junts.

L'acord entre Junts i el govern espanyol arriba després que al febrer l'executiu assegurés que cap comunitat autònoma quedaria fora del model de repartiment i acollida de menors migrants pactat amb les Illes Canàries.

Tal com va ressaltar la ministra d'Infància, Sira Rego, ni Catalunya i el País Basc quedarien excloses de la nova fórmula. "Estem posant sobre la taula uns criteris que són els que apliquen des del 2022, criteris territorials, socioeconòmics i anàlisis dels sistemes d'acollida", va dir abans d'apuntar que aquest mètode no deixaria cap comunitat fora.