El millor oncòleg de Catalunya avisa que pizzes i canelons de microones alimenten el risc de patir càncer
Josep Tabernero, director de l'Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron, detalla que molts tumors s'evitarien amb millors hàbits alimentaris

Entrevista a Josep Tabernero, cap d'oncologia de la Vall d'Hebron
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Diversos estudis, dels quals s'han fet ressò diaris com el Le Monde francès, assenyalen que cada cop hi ha més càncers diagnosticats en persones de menys de 50 anys. Segons ha explicat el doctor Josep Tabernero en una entrevista a l'Aquí Catalunya, "això està lligat a uns hàbits de vida que comencen a no ser tan saludables com pensaven abans".
Li preocupa especialment que cada cop hi ha més aliments ultraprocessats a les prestatgeries dels supermercats i, per això, el doctor aconsella "tenir cura de menjar més saludable" i la seva recepta davant de cada vegada més casos de càncers de còlon, mama i digestius en franges d'edat més baixes, és procurar dedicar "30 minuts a preparar el dinar i el sopar".
Això ens dona la garantia que consumin "menjar fresc, del temps i del lloc". "Combatem contra la facilitat d'agafar menjar ultraprocessat com pizzes o canelons i posar-los al microones i dedicar-hi només dos minuts". "Això és el que ens està fent mal", ha reblat. Li amoïnen els alts índexs de greixos, components addictius com el glutamat, i les restes d'antibiòtics, a més dels pesticides associats.
"Sempre s'han fet embotits. Abans tenien carn magra, sal i pebre, mentre avui dia els menjars tenen molts més additius". Segons ha dit, està al nostre abast, si ens comportem "moderadament bé" i tenim vides més saludables, evitar el 30 % de tots els tumors i això, de retruc, "faria que els sistemes de salut fossin sostenibles".
Malalts més joves, també a Catalunya?
Tabernero, un dels màxims exponents de l'oncologia a tot el món, ha afirmat que aquest augment de casos també s'està detectant a casa nostra, però potser no tant a Catalunya i sí en altres comunitats a Espanya i, sobretot, a altres països com França i Anglaterra "on l'alarma està molt ben establerta".
Limitar més el tabac
Però els factors de risc no són només la dieta. Tabernero també ha mencionat el sedentarisme, l'excessiu consum d'alcohol o una alta exposició solar i, sobretot, ha posat l'accent en el tabac, el qual "s'ha de regular molt més" perquè és "l'efecte individual més nociu".
El doctor és partidari de disminuir cada cop més els llocs i el temps que es pot fumar i proposa vetar les cigarretes en llocs públics on hi hagi gent a menys de 50 metres perquè "això ho limitaria molt". A més, uns bons hàbits de vida també poden prevenir malalties cardiovasculars i neurodegeneratives.
La majoria dels tumors, ha matisat, estan lligats a l'envelliment, però tot i així, "aquests teixits s'espatllen més si els exposem a hàbits no saludables".
Millores en el diagnòstic gràcies a la IA
Gràcies a la intel·ligència artificial, Tabernero creu que podran generar de forma intel·ligent molècules pels tractaments i fer diagnòstics rutinaris més segurs, per exemple, en la lectura de proves com les mamografies i els TAC. "Ens ajudarà moltíssim", ha apuntat.
Segons el doctor, la investigació ve per moltes bandes: És molt bo per aquestes malalties que no podem evitar, però no ens oblidem d'investigar en com podem evitar les evitables".
Hi ha entre un 55 i un 60 % dels càncers "que no els podrem evitar com a mínim amb el coneixement avui en dia, però els podrem diagnosticar cada vegada més precoçment". I en això estan treballant amb tècniques com la biòpsia líquida.
També s'ha mostrat esperançat amb millores futures en la immunoteràpia i en els trasplantaments dels bacteris de la microbiota, la qual ha dit que es creu que es pot reparar, en el cas que estigui feta malbé, també amb un bon estil de vida.
Horitzó 2030 o 2040
"Volem curar més, cronificar més les incurables i evitar les que puguem evitar", ha resumit Tabernero els objectius per al futur. Ha explicat que el Parlament Europeu preveu assolir un 70 % de supervivència del càncer pel 2030. Segons el doctor, "això és pràcticament impossible d'aconseguir, però no descarta que es pugui assolir el 2040.