La descobridora d’Atapuerca revela el que més ens sorprendria si ens trobéssim cara a cara amb el nou homínid

Barcelona

Fins ara, el primer homínid que es creia que havia arribat a Europa era l'Homo antecessor. Fins ara. Això ha canviat completament després de la troballa a Atapuerca per un grup d'investigadors liderat per la catalana Rosa Huguet, de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). Han descobert el primer rostre humà de l'Europa Occidental, i això és important perquè són les primeres restes facials més antigues fins ara conegudes, podrien tenir entre 1,4 i 1,1 milions d'anys. Es tradueix en el fet que les teories sobre migracions cap al nostre continent s'han de revisar completament -com els llibres de text-, "aquest descobriment posa un nou personatge a l'evolució d'Europa", arrenca Huguet, "és una gran notícia, és un personatge del qual no en teníem notícia i que obliga a reescriure el primer paràgraf de la nostra evolució i dels primers assentaments d'homínids a Europa". A aquest individu l'han batejat amb el nom de Pink, en honor a Pink Floyd.

Aquesta nova espècie (que es creu que seria un avantpassat comú dels sàpiens i els neandertals) ara hauran d'investigar si va arribar a coexistir amb els Homo antecessor que coneixem fins ara. "Perquè no sabem si els que hem trobat són els que van ser els primers o no; i aquests que hem trobat, tampoc sabem fins quan va durar. Sabem que fa més d'1,1 milió d'anys hi era, però no sabem quin va ser l'últim exemplar que va viure.

Com és de cara, aquest nou individu que han descobert? "El que més ens sorprendria, si ens el trobéssim de cara, seria el seu nas pla", respon Huguet. I és que a partir de les restes d'ossos, saben que tenia una inclinació del maxil·lar cap endavant, més marcada que la nostra, i l'os nasal que tenim tots, en el seu cas era pràcticament inexistent. Tant aquesta espècie com l'Homo antecessor van viure i morir a Atapuerca. Però això no vol dir que comparteixin ADN: a partir d'aquí, s'obren noves vies a investigar, a més de saber si van ser coetànies. Per exemple: es podrien haver arribat a enfrontar pels recursos i va sobreviure el que més es va adaptar? Al mateix lloc on es va trobar el Pink, hi havia eines de quars i sílex, molt senzilles però que demostra que aquests homínids ja tenien tècniques de supervivència i subsistència.

Atapuerca no s'acaba aquí, "sempre té sorpreses"

Queda molt per excavar i és una capsa de sorpreses. Atapuerca ha traçat fins a tres vegades la presència humana a Europa: el 1994 es pensaven que a Europa els primers humans hi havien aparegut feia 500.000 anys, Antecessor va demostrar que eren 800.000. Després el 2007 van trobar una mandíbula d'1,2 milions d'any, "i ara tenim aquesta cara, que és més antiga i d'una espècia diferent". "El que m'agradaria reunir són més restes de la cara, poder-la veure sencera", confessa la investigadora.