Us atreviu a somiar en el triplet de triplets?
La classificació del FC Barcelona per als quarts de final de la Champions ha disparat l'eufòria blaugrana. A les seves notes, Lluís Flaquer veu arguments per a guanyar-ho tot, celebra la inspiració de Lamine i Raphinha i posa en valor el partit de Balde
Us atreviu a somiar en el triplet de triplets?
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El Barça ja és entre els vuit millors equips d'Europa. Els de Hansi Flick es van imposar al Benfica i refermen la seva candidatura a guanyar la Champions. L'optimisme és evident també a les notes del professor Flaquer, que valora al 'Què t'hi Jugues' el més destacat del triomf blaugrana sobre el Benfica.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Los goles del FC Barcelona 3-1 Benfica | Versión estelar de Raphinha y pase a Cuartos
Excel·lent: tenir arguments per aspirar a tot
Passen els partits, creixen les dificultats, augmenta l’exigència... i l’equip segueix oferint la millor de les respostes. No hi ha ningú que pugui descartar l’opció de guanyar el triplet. Cal anar pas a pas, és clar, però som a mitjans de març i el Barça és el rival amb què ningú es vol trobar. Defensa sòlida, titulars i suplents endollats, líders a totes les línies. Pedri és el millor migcampista del món. No hi ha a enlloc un prodigi com Lamine. Raphinha és el crack de la temporada. I diguem-ho ja, Hansi Flick és el millor entrenador en el que portem de curs. Queda molt i ara és quan es decideixen els títols. Però arribem als exàmens finals molt ben preparats. Us atreviu a somniar en el triplet de triplets?
Notable: el beneït peu esquerre
Perquè la màgia de Lamine connecta directament amb accions que recorden a les de Messi. Sense anar més lluny, ahir Lamal va disfressar Florentino de Boateng. I la rosca del gol ens deixa bocabadats cada cop que la veiem, en una acció en què Lamine fa de Yamal, perquè aquesta rematada ja la té patentada. Però el peu esquerre de Lamine no és l’únic que ha rebut enguany benedicció divina. Si el de la joia de la Masia és un pinzell que dibuixa els millors quadres, què dir del de Raphinha, que ha convertit el seu peu esquerre en un martell golejador. Si un és art, l’altra és contundència. La connexió entre els dos multiplica els seus poders. Gran part de l’èxit s’explica per ells. No és un, són dos. Beneïts peus esquerres...
Progressa adequadament: la moto Balde
El lateral ha assolit la maduresa futbolística. Abans corria però no pensava. Ara ja ho fa tot. Ha millorat en el quan i el què. Sap quan ha d’accelerar i, el més important, ha aprés a decidir. El 3 a 1 d’ahir és una exhibició en què Balde semblava Marc Màrquez. Recupera la pilota en àrea pròpia i engega la moto. Accelera per a enfilar la recta fins a l’àrea rival. I allà, quan arriba el revolt en forma d’entrada d’Otamendi, apura la frenada per veure pel retrovisor que té Raphinha al costat, baixant revolucions per fer la passada en el moment precís. Recuperació, sprint i assistència. Tres conceptes per a definir el Balde actual. Un velocista que és cada cop millor futbolista.
Suspens: el meu trauma amb els còrners
Des de fa uns anys que tinc malsons cada cop que un rival a Europa té un servei de cantonada al seu favor. La culpa deu ser de Manolas o d’Origi, encara no he superat aquells traumes. Per això ahir em va posar tant de mala llet el gol del Benfica. Just després de marcar tu un gol, la concentració havia de ser màxima per evitar que els portuguesos tornessin a entrar al partit. L’errada va ser d’Araujo. A mi em van retornar certs fantasmes que, per sort, el Barça va saber espantar. Tot i així, a la Champions els detalls poden marcar el teu destí. Dos serveis de cantonada van acabar amb les opcions de guanyar dos triplets. No és cap tonteria. Ahir no va tenir més, però prohibit concedir gols així. Necessito que aquest Barça m’ajudi també a superar aquest trauma.
