Plàcid García-Planas: “Després de saber que la pel·lícula preferida de Hitler era Blancaneus, m’espero qualsevol cosa”

Barcelona

Plàcid García-Planas, natural de Sabadell, ha dedicat la seva vida al reporterisme i actualment s'encarrega de la secció internacional de La Vanguardia. Ha destacat pels seus treballs als Balcans, al Golf Pèrsic, Afganistan entre altres. Plàcid García-Planas, connecta el Llapis de Memòria.

'L'àliga negra' de Maria del Mar Bonet. "El meu avi era un empresari molt social i així ho van reconèixer els treballadors, té una plaça amb el seu nom".

"Vivíem al costat de la fàbrica, la meva infància està lligada al tèxtil", "Sabadell tenia una banda sonora, que era el tic-tac dels telers".

Va anar a estudiar a Navarra, "vaig conèixer tot un món i un vessant del món que no coneixia".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

'Accidente' de Kiki d'Akí, "és una petita joia del pop espanyol". "Hauríem de definir què és superficial i què és pijo". "Hi ha gent que no té peles i és pija, el límit no és monetari, el problema és que no definim bé les paraules".

'Un parfum du fin du monde' de Michel Legrand, "el meu gust musical és molt variat i no m'acabo casant amb un moviment concret". "El món ha canviat molt ràpid, i fins fa 2 dies, l'anglès d'ara era el francès".

"Vaig estar uns mesos treballant a Andorra, i després vaig trobar una substitució a La Vanguardia a l'estiu, després em van agafar amb contractes temporals fins que em van agafar definitivament". "Porto la secció internacional de La Vanguardia des del 88".

"El meu primer destí va ser la Primera Guerra del Golf, cap de les meves peces s'aguanta", "a la primera Guerra encara no sabia escriure, llavors va començar la Guerra dels Balcans", "la guerra s'explica malament, i es converteix el dolor de l'altre en un pas de Setmana Santa". "Vaig néixer narrativament a Bòsnia".

'4 Non Blondes' de What's Up, "la II Guerra Mundial, psicològicament comença el 1938, que és quan en Hitler, després de menjar-se Àustria, vol Txecolosvàquia, llavors pressiona els altres països i cedeixen, i el pacte de Munic diu que Alemanya només es quedi amb Txecoslovàquia, però després va envaïr Polònia". "Vaig buscar on es va signar el pacte, i és un edifici que es va construir el 1937 el partit nazi, i van fer la seu a Munic perquè allà va començar el moviment".

"Si fa uns anys t'haguessin dit que l'extrema dreta americana s'abraçaria amb Rússia, t'ho creuries? I si la líder de l'extrema dreta alemanya digués que Hitler era d'esquerra?". "No sé si esclatarà una III Guerra Mundial".

'We'll Meet Again' de Vera Lynn, "és la gran cançó britànica de la II Guerra Mundial", "el 2005 vaig anar a cobrir els atemptats de Londres i el 60 aniversari".

"M'inquieta més la I Guerra Mundial, perquè la II té un sentit, on hi ha un dolent clar", "la I no té sentit, comença amb una guerra sense sentit, va ser el suïcidi d'Europa".

'Che si puó fare' de Barbara Strozzi, "passen els segles i els problemes segueixen sent els mateixos". "Hi ha coses que no tenen resposta que són molt irracionals i que depenen del moment", "descriure un cadàver és molt difícil perquè ets tu, com un mirall". "El reporterisme té danys col·laterals", "no saps per què ajudes a uns i a altres no". "Soc dels pocs que vaig anar per lliure a Afganistan".

"He tingut moments fotuts, de dir què collons faig aquí", "una vegada vam anar al mercat i vam quedar amb el fixer per recollir-nos i nos ens va recollir, tothom ens mirava i s'estava fent fosc".

'The Maker Makes' de Rufus Wainwight, "és una cançó de bressol", "viatgem per tornar al nostre llit". "Una crònica de guerra pot ser textual o objectual".

Conclou el Llapis amb 'Space Oditty' de David Bowie.

La Playlist del Llapis de Memòria de Plàcid García-Planas

• L'àliga negra - Maria del Mar Bonet
• Accidente - Kiki d'Akí
• Un parfum du fin du monde - Michel Legrand
• 4 Non Blondes - What's Up
• We'll Meet Again - Vera Lynn
• Che si puó fare - Barbara Strozzi
• The Maker Makes - Rufus Wainwight
• Space Oditty - David Bowie