"No som Quixots, però volíem que l'escola pública del barri fos per tots"

Barcelona

Rebutgen que els titllin d'herois o Quixots i asseguren que la seva intenció no és fer experiments amb els seus fills. Simplement, van pensar que l'escola del seu barri, la que tenien més a prop, havia de ser una escola per a tota mena de famílies i van decidir que en lloc de competir per entrar a "la millor escola", treballarien per construir-la. A pocs dies perquè comenci la preinscripció escolar, i quan les famílies d'aquells que han de triar escola fa dies que peregrinen de centre comparant projectes educatius, espais i ambients, ens trobem a la porta de l'escola El Turó amb la Uxía, la Julianne, l'Esther i la Halima.

Totes quatre, juntament amb altra mitja dotzena de famílies, van decidir fa tres anys, que no competirien entre elles per triar la millor escola sinó que compartirien neguits i dubtes i que es llençarien a l'aventura d'intentar accelerar la transformació que ja havia començat a l'escola del barri. El Turó, explica la directora del centre, Núria García era un gueto. "Jo havia fet jornades de portes obertes al centre sense que vingués ningú".

"El primer que em van dir quan vaig preguntar per les escoles del barri, a gent que coneixia de la bressol i que té fills més grans va ser: a l'escola Turó no, que és la pitjor" La Halima, una de les mares que va formar part del primer grup singular constituït al centre el curs 2022/23 diu que ningú li va donar gaire detall de per quin motiu no era una bona opció "i em vaig començar a preocupar, perquè per logística és la que tinc més a prop". L'Esther i la Uxía van trobar reaccions similars i van començar a pensar si podrien fer alguna cosa per "treure l'estigma que arrossegava un centre, veí de l'escola bressol on estaven llavors els seus fills". "Vam començar a sentir veus que a l'escola El Turó hi havia un nou projecte, una nova direcció que tenia moltes ganes de canviar les coses", relata Uxía, i vam anar a parlar amb ells per conèixer què estaven fent.

"Van ser molt valents", diu la directora, "es van voler interessar, van entrar al centre i van poder conèixer la realitat d'allò que estàvem treballant". I en una d'aquestes converses entre famílies i equip directiu, la directora els va explicar que al decret de matriculació hi havia una opció que els garantia que tots tindrien plaça a l'escola, sense preocupar-se ni dels punts ni de cap sorteig. "I totes les peces van encaixar", diu Uxía.

"I llavors va ser quan ens vam decidir a fer una campanya de difusió entre les famílies del barri, vam fer xerrades i difusió a les bressols del barri per convèncer a altres que podien estar en la mateixa situació que nosaltres". Totes quatre coincideixen que tot aquest procés compartit els va ajudar a crear comunitat abans de començar el curs "perquè mentre tu estàs fent aquestes reunions la teva criatura està amb la resta, a un raconet on posàvem joguines i on es van començar a conèixer entre ells i també amb els professors". La clau de l'èxit és que "el nostre grup singular va néixer de les famílies i que una decisió que el sistema fa que sigui individual i de competència es va convertir en una construcció compartida".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Una desena de grups singulars en tres anys

En els darrers tres cursos, a Barcelona s'han format 9 grups singulars a mitja dotzena de centres. Però l'escola El Turó és la única que ha repetit l'experiència tres cursos seguits -confien que aquest serà el quart consecutiu-. Famílies i administració coincideixen que, per canviar realment la dinàmica d'un centre estigmatitzat, no n'hi ha prou que un any l'escolarització sigui més equilibrada. Però aquesta necessitat topa amb la realitat dels espais, perquè la matriculació dels grups singulars no pot anar en contra de la resta de famílies que demanin plaça en aquell mateix centre. Totes les sol·licituds de plaça s'ordenen com a qualsevol altre centre, en funció dels punts individuals de cada família, i l'única diferència és que en aquest cas, el centre ha de garantir plaça a tots els alumnes que formen part del grup singular. És a dir, que si un d'ells, queda en el lloc 35 de la llista ordenada, han d'entrar també els 34 que tenen millor puntuació. "Això ha suposat - explica Núria García- que en dues ocasions hem hagut d'obrir dos grups extra - El Turó és una escola d'una línia- i ho hem pogut encaixar perquè teníem prou espais".

Garcia subratlla en tot cas, que un cop feta la matriculació "ja no hi ha grup singular, parlem només d'infants que són alumnes del centre". Les famílies ho corroboren i expliquen que el grup de whatsApp que es crea per coordinar les famílies que es matriculen com a grup es converteix després en el canal de comunicació de totes les famílies del curs.

Impacte positiu en resultats i reducció de la vulnerabilitat

La directora del centre i el cap de planificació del Consorci d'Educació Rubén Castillo confirmen que l'entrada dels grups singulars en l'escola El Turó ha ajudat a reduir el nivell de vulnerabilitat del centre - del 50% dels alumnes en els cursos de primària fins a un 25% en els grups d'infantil- i ha tingut un impacte positiu en els aprenentatges. "Infants que ara tenim a primària i que amb quatre i cinc anys no parlaven català, ara tenen germans a infantil, que els sents parlar català perfectament, perquè tot l'entorn ajuda". L'efecte es nota també en els indicadors de lectoescriptura. "Els resultats que tenim ara mateix als cursos d'infantil són molt millors que anys enrere."