Edu Soto: “D’adolescent creia que no servia per a res”
L’humorista i actor repassa la seva trajectòria a través de la música de la seva vida
Barcelona
Edu Soto, nascut a Mataró, és un dels actors i humoristes més coneguts del panorama artístic espanyol actual. Actualment està al Teatre Borràs amb l'espectacle 'Más vale solo que ciento volando reloaded'. Edu Soto connecta el Llapis de Memòria.
'Ciao mamma' de Jovanotti, així és com se sent quan puja a un escenari "és una sensació molt màgica, hi ha un moment on t'acostumes", "ho noto sobretot els dies en què no vull pujar a l'escenari".
"No tenia ni idea de que algun dia acabaria fent el que faig", "el somni de pujar als escenaris no em ve fins que tinc 22 anys".
Sobre el Mataró dels 80, "jo soc de Rocafonda, estava ple d'emigrants, en aquell moment murcians i andalusos, ho recordo com una època molt maca". "A casa no passàvem fatiga, però vam començar a passar-ne als 18 anys quan els meus pares es van separar".
'Billie Jean' de Michael Jackson, "jo era un tio que agradava, però que no acabava d'aconseguir que una noia volgués sortir amb mi".
"El sistema educatiu no estava preparat perquè tu et sentissis que servies per a alguna cosa quan les teves virtuts eren unes altres", "acabava totalment xop a les discoteques perquè ho donava tot".
"Hi ha un moment on deixo d'estudiar i estic totalment fora de buscar res, fins que hi ha un moment on per casualitat començo a fer teatre amateur, i m'anava bastant bé però no sabia que això era una professió". "Vaig anar a fer les proves de l'Institut del Teatre i vaig quedar el 23 i agafaven a 21. Hi havia professors que em deien que tornés".
'Mi bosque' de Mártires del Compás, "venia d'una família separada, i el meu amic que em va portar a l'IT, em va animar a marxar de Mataró", "aquesta cançó em transporta al barri del Born on faig de cambrer per pagar-me els estudis i sobreviure".
"Quan vaig acabar els estudis a aquesta escola privada, un company i jo vam dir de fer alguna cosa, i amb tres persones més vam muntar un grup de teatre i vam estrenar a Vilanova i la Geltrú, llavors l'espectacle va agradar i al següent bolo hi va anar tota la cúpula de El Terrat perquè estaven buscant gent, en aquesta visita va sortir la proposta d'anar a fer el càsting d''Una altra cosa'".
"No vaig acabar fins als collons del Nen de Castefa". "Era una mica desagradable perquè no podies viure, perquè la gent pensa que ets el seu col·lega".
'Algo de mi' de Camilo Sesto, "als del TCMS els hi vaig dir que volia fer Camilo Sesto, vaig cantar aquest tema i se'm van obrir les portes a no només fer personatges simpàtics, la gent tenia clar que jo faria coses per riure però jo volia anar a cantar".
Sobre els seus projectes actuals, "fa 14 anys que faig aquest monòleg però ha anat evolucionant molt", "a 'Wanted' em faré jo el vestuari".
'Like a Stranger' de Welcome Lemi, el seu grup, "des de la pandèmia la meva dona i jo vam començar a fer música". "L'èxit no és que tothom t'escolti o et miri, és que siguis feliç fent-ho".
Sobre l'Edu Soto pare, "em cauen molt bé els meus fills", "no sé com ho estaré fent però els estimo molt", "m'implico molt, els estic vivint i no me'ls estic perdent".
Com va conèixer la seva dona, "abans tenia una altra banda, i hi havia una violinista que podia anar menys, i a una actuació no podia anar i ens va recomanar una altra violinista, que em va caure molt bé i poc temps després vam tenir un fill".
Conclou el Llapis amb 'Porque é proibido pisar ná grama' de Jorge Ben.
La Playlist del Llapis de Memòria d'Edu Soto
Ciao mamma - Jovanotti
Billie Jean - Michael Jackson
Mi bosque - Mártires del Compás
Algo de mi - Camilo Sesto
Like a Stranger - Welcome Lemi
Porque é proibido pisar ná grama - Jorge Ben
