Sense paritat als hospitals: la majoria dels metges són dones, però hi ha més homes dirigint equips

Barcelona

Més de la meitat dels metges són dones, però al capdavant dels serveis clínics dels grans hospitals catalans majoritàriament hi ha homes. El 65% dels serveis clínics dels nou centres més importants de Catalunya són dirigits per homes, fet que constata que la bretxa de gènere persisteix, si bé és cert que les ràtios estan millorant als últims anys.

Ni en els millors escenaris se supera la paritat, el cobejat 50-50. Només dos dels grans centres hospitalaris de Catalunya (el Germans Trias de Badalona i el Joan XXIII de Tarragona) tenen meitat i meitat d'homes i dones al capdavant dels seus serveis clínics. En el cas de Germans Trias, de 34 serveis, 17 són dirigits per metgesses; al Joan XXIII, de 32, 16. Els segueix l'Hospital de Bellvitge, que supera el 43%, amb 16 dones dirigint algun dels seus 37 serveis.

Per sota del 20%

Els centres més allunyats de la paritat són l'Arnau de Vilanova de Lleida, que amb 16 serveis només ha apostat per 3 dones per a dirigir-los (no arriba al 19%), i el Clínic de Barcelona, que de 46 serveis, únicament 9 té metgesses al capdavant d'algun d'ells. Això representa un 19'6%.

El gruix dels centres analitzats es mouen, lleugerament, per sobre o per sota de la mitjana: 37'5% de dones caps de servei a l'Hospital del Mar de Barcelona; 35'3 al Trueta de Girona; 34% a Vall d'Hebron, i Sant Pau amb gairebé el 32%.

Altres estructures d'organització sí que registren més presència femenina. Al Trueta de Girona hi ha moltes dones en càrrecs vinculats a la gerència. Passa el mateix a Vall d'Hebron, on dels 10 membres del comitè directiu, 8 són dones. O al Clínic, que té metgesses al capdavant del 41% de les unitats especialitzades.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Les plantilles dels centres hospitalàries, en conjunt, també estan molt feminitzades. Clínic i Vall d'Hebron reporten que el 71% dels seus professionals (comptant tots els perfils) són dones.

Elles parlen

SER Catalunya ha entrevistat quatre dones cap de servei en quatre dels hospitals més grans de Catalunya i el que relaten, les seves respectives experiències, són molt similars. Coincideixen que d'uns anys ençà està havent-hi un avenç i que cada cop és més freqüent trobar dones dirigint serveis clínics.

"Ha canviat moltíssim respecte quan jo vaig començar d'estudiant i de resident", explica Carlota Gudiol, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital de Bellvitge. "En els últims anys s'ha registrat un percentatge important i ascendent de dones que han assolit aquest tipus de càrrec. Jo, d'abans, no recordo caps de servei dones".

Ampliar

Cerrar

Però de feina n'hi ha molta per fer. "És cert que fa falta uns anys per assolir competències professionals i expertesa per poder optar a places de cap de servei, això és evident, calen anys d'experiència. Però és veritat que a la meva promoció, fa 30 anys, érem 50% d'homes i 50% de dones i, en canvi, la proporció de caps de servei no és del 50%, en el sistema sanitari públic", afegeix la doctora Mireia Puig, cap del Servei d'Urgències de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

N'hi ha tanta, de feina pendent, que per començar hauríem de canviar d'objectiu, segons la doctora Christelle Ferrà, cap del Servei d'Hematologia de l'Hospital del Mar de Barcelona. "És que la paritat no hauria de ser l'objectiu perquè si el 80% dels professionals sanitaris som dones, el 80% dels caps també haurien de ser dones, en un món normal".

En aquesta desproporció entre metges i metgesses al capdavant d'equips clínics hospitalaris també hi ha una part de responsabilitat de les mateixes dones, segons Elisabet Berastegui, cap del Servei de Cirurgia Cardíaca de l'Hospital Germans Trias de Badalona. "Les dones encara no tenim interioritzat que podem arribar a ser caps, una cosa que els homes sí que tenen molt assumit. Aquest canvi l'hem de fer nosaltres, de creure'ns i saber liderar equips i altres camps d'expertesa",

"Coincideixo que hi ha una part voluntària", afegeix Mireia Puig. "Les dones, de vegades, creiem que són importants moltes coses, entre les quals la feina, però també altres. I sovint posem més valor en altres aspectes de la nostra vida. Jo crec sincerament que les direccions això ho tenen molt clar i intenten que no passi, però sabem i veiem en el nostre dia a dia que passa".

Especialitats més masculinitzades

A banda que, majoritàriament, la direcció dels serveis clínics dels hospitals recau sobre homes, hi ha especialitats en què aquesta tendència encara és més acusada que en d'altres. Per exemple Cirurgia Cardíaca. A l'estat espanyol només hi ha dues dones caps d'aquest servei. Elisabet Berastegui, de l'Hospital Germans Trias, n'és una.

"És veritat que als congressos, a les taules rodones i a les ponències, sempre hi ha homes i pocs som les dones a qui ens fan partícips per a intervenir. Però, fins i tot en la meva especialitat, ja està canviant. Segurament en altres més mèdiques aquesta evolució ja fa 20 anys que està passant, però en el món de la cirurgia tot just ara arriba".

Passa el mateix amb Malalties Infeccioses. Carlota Gudiol, de l'Hospital de Bellvitge, és una de les úniques tres dones que dirigeixen aquest servei a Espanya. Són especialitats amb més presència d'homes i és un fet objectiu que a les dones els costa més accedir a la direcció. "Dificultats personalitzades no, però sí que n'hi ha emmarcades en la societat que és la que és i que és la que ha estat, patriarcal i molt masculinitzada i que fins fa poc a molts càrrecs importants només hi optaven homes".

El que per justícia hauria de ser ho resumeix Christelle Ferrà, Cap d'Hematologia del Mar. "Tant se val que siguis ros o morè, oi? Doncs tant se val que siguis home o dona ... En un món ideal se'ns ha de valorar igual. No ha de ser ni un hàndicap ni un avantatge. Jo penso que un món futur ideal ha de ser així".