Una 'cena de los idiotés' de dones: La maternitat, els principis i ser part d'una quota

Al mig del barri de Vallcarca, a tocar del Parc Güell, hi ha un raconet que s«escapa del bullici i el turisme de la ciutat de Barcelona. És el Centre Cívic Can Carol, un espai on veïns i veïnes van a passejar, llegir i esmorzar. Just al parc de davant, tres dones s»han assegut per conversar sobre dilemes femenins; són la historiadora, Irene Cordón i les escriptores Anna Manso i Llucia Ramis. «Ens passen tantes coses com a dones, no com a persones, no per viure a Barcelona, per ser dones», ha començat Manso. La també guionista ha considerat que pel simple fet de ser dones els dilemes que té qualsevol persona es multipliquen. Ramis i Cordón, en canvi, han admès que els ha costat pensar un dilema per lo «resolutives» que són. Ara bé, totes dues són conscients de la diversitat d«opinions que qualsevol dilema pot generar: No totes les dones veuríem o actuaríem igual davant d»una situació«, ha reflexionat lescriptora. Per la seva banda, Cordón ha apuntat que a ella li encanta »no tenir raó, escoltar altres opinions i pensar en variables que no havia considerat abans. Avui a «El Balcó» totes tres han posat sobre la taula tres dilemes femenins on té a veure la maternitat, els principis com a dona i les contradiccions que apareixen en ser part d«una quota. Una conversa plena de debats i reflexions. La dinàmica és que una d»elles planteja un primer dilema, les altres dues fan preguntes per saber-ne els detalls i diuen què farien en el cas de trobar-s«hi. Després, la que l»ha plantejat el resol a la seva manera i segueixen amb el següent dilema. Irene Cordón ha plantejat un dilema que té a veure amb les situacions en què els principis com a dona i el millor pels fills xoquen. En el seu cas és una dona monoparental amb un fill petit, de cinc o sis anys. A ella li han ofert la feina de la seva vida; li paguen molts diners i, a més, és en un lloc idíl·lic. Un poble lluny de la ciutat, preciós, amb molta natura i tot el que es necessita per viure. Al poble hi ha només una escola que, a més, és la millor del món. Els professors són els millors que es pot tenir; a les matemàtiques, enginyers; a la literatura, premis Nobel. Això és important, perquè per la dona del dilema, l«educació acadèmica del seu fill sempre ha estat molt important. Els diners no són un problema, perquè els paga l»empresa. Però aquesta escola té un problema: és religiosa i la dona és atea declarada i, pel seu fill, sempre ha volgut una educació laica. És lúnica escola del poble i de la zona, ja que la més propera està a dues hores. La pregunta és: Es queda amb la feina i posa el seu fill en aquesta escola o decideix renunciar a la feina per no anar a aquesta escola? En el dilema de l«Anna Manso la protagonista és una dona escriptora. Ella ha publicat diversos llibres al llarg de la seva carrera, però ara en té un que no hi ha manera. Cap editorial li està volent i això que fa temps que ho intenta. L»escriptora s«estima el seu llibre i sap que és bo. Arriba un dia, després de mesos, que troba una editorial que li vol publicar el llibre i després de tenir-ho tot pràcticament tancat, s»adona que només li han decidit publicar perquè a la seva col·lecció falten llibres escrits per dones. És a dir, només li publiquen per quota, independentment de la qualitat del llibre, i per les subvencions que els hi donaran per publicar llibres de dones. Aquesta escriptora és molt feminista i comença a tenir dubtes de si publicar o no, pel fet de sentir-se només una quota. El dilema és: En aquesta situació, decidirien publicar o no publicar el llibre? El dilema de la Llucia està inspirat en una experiència que va tenir fa uns anys. És una dona d«uns 30 anys i poc que té una parella amb qui estan molt bé. Són molt amics, s»ho expliquen tot, viatgen a llocs espectaculars i la convivència funciona. També tenen molts amics en comú i una relació, aparentment, idíl·lica. Ella no vol ni ha volgut mai tenir fills, ho té molt clar i la seva parella, que és un home, ho sap. De fet, fins i tot sap que la relació anterior d«aquesta dona va acabar per aquest motiu. Ell, per tant, n»és conscient i ho accepta. Un dia, en una festa on a ella li donen un premi i està plena damics, aquest home parla amb les seves amigues. Durant la conversa, apareix el tema dels fills i ell els diu a les amigues: «Ara no vol, però això canviarà, jo sé que al final tindrem fills». La pregunta que planteja Ramis és: Què fer? Deixar la relació perfecta amb aquesta persona o deixar-ho estar?

Una 'cena de los idiotés' de dones: La maternitat, els principis i ser part d'una quota

Per commemorar el 8M, El Balcó ha convidat les escriptores, Llucia Ramis i Anna Manso, i la historiadora, Irene Cordón, a plantejar i debatre sobre dilemes als quals només s'hi enfronten les dones

Laura Polo Dalfó

Webs de PRISA