Àlex Gorina: “Soc una persona enamorada del cinema, de la vida i de la felicitat, meva i dels altres”
El periodista barceloní repassa les seves experiències vitals a través de la música de la seva vida
Llapis de Memòria d'Àlex Gorina i Macià
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Àlex Gorina, natural de Barcelona, ha dedicat la seva vida al periodisme, col·laborant en diversos Mitjans com ara Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, a més, ha estat director del Festival de Sitges. Àlex Gorina connecta el Llapis de Memòria.
‘Lullaby Of Birdland’ de Sara Vaughan, “em trasllada a casa, els meus pares tenien una col·lecció de discos molt variada, els sentíem una i una altra vegada”.
Sobre la Barcelona dels 50-60, “on ara hi ha Catalunya Ràdio i el camp de l’Espanyol, abans eren tot camps de conreu, allà jugava amb la colla d’amics del carrer”.
Sobre l’empresa familiar, “els meus pares van haver de fer les coses de 0 perquè l’hereu es quedava amb tot i la resta no”. Ell va decidir no continuar amb l’empresa, cosa que va generar reaccions diverses a la família.
Com arriba el cine a la seva vida, “els diumenges a la tarda feien sessions de cine a l’escola”. “Encara tinc conservades les pel·lícules del meu avi, quan el meu pare era petit”.
“Jo soc més esperit lliure com la meva mare, però segons em diuen, repeteixo molts tics del meu pare”. “Quan passo per davant d’un mirall i em veig, veig el meu pare i m’espanto”.
‘Vigila la mar’ de Maria del Mar Bonet, “tot estava per fer, i l’horitzó era enorme”, “estàvem fent vida indispensable, mai he sigut de sortir de festa, però en aquesta vida s’ha d’experimentar”.
Sobre les cartes que enviava, “el meu pare espiritual, en Jaume Figueras, i la meva mare es van fer molt amics, anys després em va dir que si volia anar a treballar amb ell i vaig dir que sí”, allà van començar les seves primeres passes professionals.
'Marietta's Lied' de l'òpera Die Tote Stadt, cantada per Carol Nebrett i René Kollo, “soc hereu de dues branques familiars musicals oposades”, “la meva mare deia que Wagner era un compositor excessiu, i el pare deia el contrari”. “No hi ha gèneres menors, tots els gèneres m’agraden”.
Sobre l’experiència a la mili, “hi ha hagut gent que m’ha saludat pel carrer i m’ha agraït el testimoni”, “hi ha opacitat total, però això no vol dir que s’abandoni”. “A Melilla estàvem tot el dia de guàrdia, psicològicament va ser un any seguit de terror”. “Ho he callat tota la vida, fins ara”, “no vaig tenir vergonya, però vaig passar molta por”, “això m’ha obert els ulls a moltes coses”. “Quan m’obro va ser espontani, al programa de la Laura Rosel”.
‘Because the night’ de Patti Smith, “’La guia del ocio’, la part del cinema, la vam crear amb en Pablo López, una persona que encara recordem amb molta estima, un company de viatge”.
Sobre els inicis de ‘La finestra indiscreta’, “en Cuní em va oferir fer un programa de cinema, de mitjanit a 1 de la matinada. “Mai he vist audiències, no les crec, m’he negat a saber les audiències”, “mai m’han vingut a buscar”. “No marxo cremat, perquè fins l’últim dia m’ho he passat molt bé”.
“En un moment donat vaig tenir un accident molt greu i no podia anar a fer el programa, i em van dir que si estava més de 6 setmanes sense fer el programa havien de rescindir el contracte, li vaig dir al meu fill que m’ajudés”. “Catalunya Ràdio em pot empipar moltíssim, però no em cremava”.
Amb 'Pur ti miro' de Claudio Smith marxem de casament, “aquesta va ser la peça que en David va triar per un dels moments del casament civil que vam fer”.
“Ens coneixem a una sala de ball, on estava fent un acte reivindicatiu en contra de l’homofòbia, allà em van demanar fer una intervenció i ens van presentar”.
“No era conscient de la meva bisexualitat, però sempre m’havia semblat importantíssim que qualsevol ésser humà inclou els dos sexes”, “la vida d’aquella època t’induïa a buscar una cosa de l’altra banda, amb el temps em vaig adonar que no em podia considerar ni homosexual ni heterosexual”.
Conclou el Llapis amb 'The Man That Got Away' de Judy Garland i de la banda sonora d'A Star Is Born.
La Playlist del Llapis de Memòria d’Àlex Gorina
· Lullaby of Birdland - Sarah Vaughan
· Vigila la mar - Maria del Mar Bonet
· Marietta's Lied de l'òpera Die Tote Stadt- Carol Nebrett i René Kollo
· Because the night - Patti Smith
· Pur ti miro - Claudio Smith
· The Man That Got Away - Judy Garland (A star is born)
