"Valorem de Flick que ha fet d'aquest equip... un plantillón"
El fons d'armari del Barça amb què el Barça afronta el tram final de temporada mereix bona nota per part de Lluís Flaquer, que també posa en valor la societat Lamine-Olmo
"Valorem de Flick que ha fet d'aquest equip... un plantillón"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El triomf del Barça davant la Reial Societat permet als de Hansi Flick recuperar la primera posició de la Lliga en solitari. Al 'Què t'hi Jugues', el professor Flaquer posa les seves notes posant en valor la societat que formen Lamine Yamal i Dani Olmo i remarcant la profunditat de plantilla de Hansi Flick, personalitzada en aquest cas en Gerard Martín. El bon moment del Barça fa disparar l'optimisme de cara al tram final de temporada, sobretot si l'equip és capaç de polir els primers minuts de partit, on els rivals encara fan mal. Aquestes són les notes de Lluís Flaquer després del 4 a 0 del Barça a la Reial Societat al 'Què t'hi Jugues!'.
Excel·lent: la parella Olmo-Lamine
Es busquen, es troben, s’associen, s’ajunten, s’entenen, es necessiten. Es genera entre ells un efecte multiplicador. Lamine és molt més Lamine quan té Olmo a prop. I al revés passa el mateix. La societat és demolidora per als rivals. Un té l’habilitat de la pausa, l’altre és tot ritme. Si un aporta seny, l’altre suma rauxa. El primer gol els defineix. Amb el dribling, Lamine genera el caos. Després Olmo atura el temps per fer la passada a càmera lenta. La parella Olmo-Lamine és sinònim de desequilibri al quadrat. Cap dels dos va marcar ahir. Però el triomf s’explica a partir d’ells. Per separat són molt bons. Però és que quan s’ajunten multipliquen els seus poders.
Notable: el fons d'armari
Si al mes d’agost ens diuen que a la jornada 26, el Barça recuperaria la primera plaça en solitari de la Lliga en un partit on un dels millors jugadors seria Gerard Martín, què... què haguéssiu dit? Vet aquí una de les claus de Flick, capaç de trobar recursos al desert, de convertir en profunda una plantilla que se’ns feia curta. Arribats al mes de març, el Barça disposa d’un fons d’armari encomiable, cosa fonamental si es vol afrontar amb èxit el que ve per davant. Quatre centrals, un recanvi per a Balde, Casadó i Frenki per al mig centre, hi ha garrotades per jugar a la mitjapunta, fins i tot Ferran ha donat descans a Lewandowski. Valorem de Flick el seu estil de joc, la seva valentia, el seu convenciment i, també, el fer d’aquest equip... un plantillón.
Progressa adequadament: l'expectativa d'un gran any
3 de març. Líders a la Lliga. Opció oberta de jugar la final de Copa. Campions de la Supercopa. Un camí a la Champions que convida a l’optimisme. Ho reconec. M’estic engrescant. Necessito ajuda. Em miro els peus, i no toquen a terra. Sé que no és bo fer-ho, però de tant en tant em sorprenc imaginant-me que ho podem arribar a guanyar tot. Des que juga Szczesny no perdem, Íñigo i Cubarsí em donen seguretat, Pedri em té enlluernat, Olmo m’encisa, Raphinha m’engresca, he fet les paus amb Lewandowski i Lamine m’escalfa. Flaki, para, atura’t. Saps que no és bo aixecar el vol. Siguem forts. Perfil baix, perfil baix, perfil baix...
Suspens: la fredor dels primers minuts
Minut 3, gol de la Reial Societat. Ens salva el VAR amb un fora de joc mil·limètric. Fins a l’expulsió, no es va jugar al que volia el Barça. Passa només dies després que l’Atlètico, al minut 5, ja hagués celebrat dos gols en Copa. I passa pocs dies abans de viatjar a Lisboa, on fa unes setmanes Pavlidis et va marcar el primer al minut 2 i no vas tornar a encaixar de miracle pocs minuts després. Ara que gairebé tot seran partits a caixa o faixa, on els detalls comptaran cada cop més, és fonamental minimitzar les distraccions. Són massa cops els que el rival ha entrat millor als partits. És hora de créixer en aquest aspecte. Si es vol aspirar a tot, cal eliminar les empanades amb què apareixem massa sovint als partits.
