La solució a l'espoli de patrimoni cultural, segons un criminòleg expert: "Hem de canviar la cultura del col·leccionisme"
Marc Balcells, que acaba de publicar el llibre "Arqueo-màfia: els lladres de tombes", ha explicat a l'Aquí Catalunya com són avui dia els busca tresors i com de difícil és combatre'ls
Un criminòleg expert després de parlart amb lladres de tombesd: "Hem de canviar la cultura del col·leccionisme"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El professor de criminologia i dret penal, i especialista en l'espoli del patrimoni, Marc Balcells, acaba de publicar el llibre "Arqueo-màfia: els lladres de tombes", en el qual, després de parlar amb aquests cerca tresors, ens descobreix una vertadera trama de tràfic del patrimoni cultural amb l'epicentre a Itàlia. En una entrevista a l'Aquí Catalunya, ha afirmat que la millor manera de posar fi a l'espoli és que no hi hagi demanda: "Igual que ens ho diem amb la moda que hem de fer consum sostenible perquè hem de canviar la cultura del col·leccionisme".
Segons Balcells "no s’ha d’estigmatitzar ni anar en contra dels col·leccionistes ni els marxants, però sí que ha d'haver-hi mà dura contra els que actuen fora de la legalitat", ha explicat. Aquestes bandes són molt difícils de combatre-les perquè són “hiper-líquides” i a més, es fa molt difícil distingir peces saquejades: "Així com tu no pots posar un fardell de cocaïna, sí que pots posar una antiguitat etrusca. A simple com d’ull no em sabràs dir si l’ha trobat un arqueòleg o un tombaroli", que és el nom en italià per anomenar aquests cercatresors.
Preguntat per si les galeries d’art tenen obres d’art espoliades, afirma que “hi ha casos paradigmàtics on els museus se’ls ha atrapat amb missatges interns on això queda claríssim que se sabia negre sobre blanc”. Darrerament, cada cop estan posant a fer de lladres de tombes més persones extracomunitàries i, segons el criminòleg, això agreuja la seva precarietat i caracteritzarà la nova fase de tombaroli.
Fins ara hi havia una transferència cultural en la qual el pare ensenyava el fill, però ha comprovat que "es talla la transmissió cultural, i ara el net o el fill i li diu que no. Fins i tot si té valors adquirits desviats, et pot dir que pot vendre marihuana a la discoteca i m'enduré molta més pasta".
"Entren com un toro en una botiga de vidre"
“Aquí tenim més la tradició del detector de metalls que també fa molt de mal per la platja o per la muntanya. La peça qui l’hauria de descobrir és un arqueòleg perquè ho fa amb aquest treball hiper-laboriós per entendre’n el context. Aquesta gent entren com un toro en una botiga de vidre”, ha explicat. L’any 2009, Balcells va començar a interessar-se pels delictes contra el patrimoni cultural i va quedar “molt astorat” quan va descobrir que des del punt de vista criminològic hi havia un buit d’informació.
Explica que els arqueòlegs n’han parlat, però des de la seva òptica: “Jo, arqueòleg, em trobo que avui tinc un jaciment i demà passat sembla un formatge gruyère”, però com a criminòlegs, que són els que estudien el delicte i que fer per prevenir-lo, “no hi ha res”. Segons ha dit, això té una lògica i per explicar-la fa el següent símil: “Si ho comparem amb el tràfic de drogues, sabem molt dels grans capos, però no sabem de les plantacions”.
Una professió cada cop més perillosa
Balcells ha explicat que els lladres actuals són joves que tenen la seva feina i després el cap de setmana "allà que hi van". Ha afegit que ara el "negoci més perillós perquè hi ha hagut tanta excavació que cada cop han de baixar a més profunditat: “Les tombes verges ara estan més avall i això vol dir fer un forat amb pressa, entrar i sortir, i et pot col·lapsar tot. I molts han mort perquè els hi ha caigut tot al damunt".
