Pere Vall: “Molt sovint penso en si ho estic fent bé i si no he fet mal ni putejat a ningú”
El periodista cultural repassa les seves vivències a través de les cançons més importants per a ell

Pere Vall: “Molt sovint penso en si ho estic fent bé i si no he fet mal ni putejat a ningú”
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Durant més de mitja vida, Pere Vall s'ha dedicat al món cinematogràfic col·laborant com a periodista en diversos mitjans especialitzats en el setè art, però també ha fet cameos en diverses pel·lícules. Pere Vall connecta el Llapis de Memòria.
'Lily' de Guillermina Motta. "He tingut la sort de poder considerar la Guillermina una amiga". "Em considero una persona solidària, que ha tingut la sort de viure on visc, a l'Eixample", "des de petit he sigut així, la meva mare em deia que era una persona molt generosa i solidària, els meus germans també ho són".
Sobre la Barcelona dels 70, "una imatge absolutament diferent a la que estem vivint ara", "no tinc res en contra dels turistes, però era una Barcelona on tothom podia viure a casa seva", "tinc una visió romàntica i espero que el tema Orsola faci pensar molt als que manen".
"Anava a dret per fer alguna cosa, estava a COU i pensava que quedava molt poc matricular-se a la universitat", "una companya em va dir que s'anava a matricular a periodisme i m'ho vaig plantejar".
'Insurrección' d'El Último de la Fila "és el primer grup que em crida l'atenció".
"M'apunto a Ciències de la informació per veure si en algun moment tinc sort i hi ha alguna assignatura que em funciona, només començar, un professor de ràdio em va dir que amb aquesta veu mai faria res", "això va ser un afegit per fer-se l'important i el graciós, i sobretot per frustrar el pobret noi que era, no ho va aconseguir".
"De periodista cinematogràfic vaig tardar una mica, abans vaig repartir postaletes al Cine Comèdia", "la meva primera feina de periodista cultural va ser al diari El Observador", "després, a Fotogramas, vaig començar a fer les ressenyes dels VHS d'aquell moment".
'Wind Beneath My Wings' de Bette Midler, "al Cine Céntrico hi havia molta gent que anava a intimar, també he vist gent fent coses sexuals al cine".
Sobre si continua anant sovint al cinema, "i tant, si no no cobro a final de mes", "a la setmana procuro anar-hi tres o quatre vegades".
"La pel·li que més vegades he vist és 'La strada' de Fellini", "quan surto cada matí de casa, poso un peu al carrer i penso: comença el viatge, així comença la pel·li", "per mi simbolitza el viatge que fem només sortir al carrer".
'L'home que treballa fent de gos' d'Els Amics de les Arts, "com a periodista, treballes de gos, no sempre tens la feina ideal, per un mateix article algú et pot pagar 100€ i un altre 50€ i li has dedicat el mateix amor, temps i rigorositat".
"La comèdia és el gènere més infravalorat i no tinc per què fer apologia, perquè clarament Plácido, que és una pel·lícula que et fa riure, parla de la pobresa, dels problemes de la família...", "la comèdia és meravellosa".
"Fotogramas tanca la redacció de Barcelona i se'n va a Madrid, jo dic que no i llavors començo a fer coses a altres llocs i anys després em tornen a dir que si volia tornar a col·laborar".
'Esperanzas' de Pecos, "em recorda als meus pares". "De la meva mare tinc el valor de la generositat, de la compassió, de l'educació, de fer les coses... i del meu pare tinc l'afició de la cultura popular".
Sobre fer cameos ballant o cantant, "és un motor, a la sèrie 'Jo mai mai' surto cantant Rossinyol, vaig pensar que els meus pares, allà on siguin, deuen estar supercontents". "Tant al periodisme com als cameos, que algú confiï en tu et dona una seguretat i tires endavant".
'Captatio benevolentiae' de Manel "és la cançó que em defineix". "No penso en la mort però sempre penso en si ho estic fent bé, si no he fet mal a ningú i si no he putejat ningú".
Explica que ell i els seus germans viuen molt a prop entre ells, fins i tot a la mateixa finca, "els meus germans els veig cada dia, som bavosos, no ens desenganxem mai", "Nadal és un dia més, els 365 dies són Nadal".
Conclou el Llapis amb 'Torno a Ser Jo' d'Oques Grasses.
La Playlist del Llapis de Memòria de Pere Vall
- Lily - Guillermina Motta
- Insurrección - El Último de la Fila
- Wind Beneath My Wings - Bette Midler
- L'home que treballa fent de gos - Els Amics de les Arts
- Esperanzas - Pecos
- Captatio benevolentiae - Manel
- Torno a Ser Jo - Oques Grasses