‘Les Bàrbares’: fins a quin punt som lliures de les normes socials i el patriarcat?
L’actriu Cristina Plazas i el director David Selvas presenten l’obra que serà al Teatre Borràs fins el 13 d’abril
Barcelona
La Susi, la Carmen i l'Encarna són un grup d'amigues decidides i valentes, però que també tenen les seves contradiccions. Després de la mort de la Bàrbara, una amiga bastant més jove que elles, es veuen obligades a fer un repàs de la seva vida per tal d'afrontar les renúncies que han fet sota el paraigua del patriarcat. Escrita per Lucía Carballal i estrenada a Madrid en castellà, 'Les Bàrbares' arriba ara a Barcelona amb Maria Pujalte, Cesca Piñón, Berta Gratacós i Cristina Plazas sota la direcció de David Selvas.
Regrets and mistakes
Cada una d'elles encarna una manera diferent de viure la vida. El personatge de la Cristina, després d'haver dedicat tota la seva vida a la feina, es troba completament sola. "En general, les dones de certa edat es converteixen en invisibles, facin la feina que facin. I la Carmen sent que s'ha equivocat molt". La Susi, en canvi, no té la sensació d'haver renunciat a res, almenys al principi. "Tots pensem que tenim la vida que volem fins que els nostres amics íntims ens fan veure que no és així", afegeix Selvas.
El text
El director explica que una de les coses que el va atrapar més de l'obra és que tingui com a tema central l'amistat i el feminisme. "La Lucía és una de les veus més potents de la dramatúrgia espanyola. Amb aquest text el que vol és que diferents maneres de viure i veure el feminisme es donin la mà". Aquest diàleg porta a reflexionar sobre tot allò que es deixa enrere a causa de l'elefant que hi ha a l'habitació: el patriarcat.
La culpa, un llegat
Potser la suposada llibertat amb què va viure la generació d'aquestes tres dones no era tal llibertat. "Venim d'una educació absolutament patriarcal on les dones s'han sentit culpables tant per tenir fills com per no tenir-los", diu en David. "Les dones mai podem ser lliures del tot decidint". L'actriu afirma que, per sort, nota millores si es fixa en la generació de la seva filla. "Jo assumia que tindria por de caminar sola de nit, que seria així sempre. En canvi, ara veig la meva filla de 18 anys que se sent més lliure perquè sap que ningú la culparà per anar sola si li passa alguna cosa. I això és un triomf".
L'after
Després del viatge, elles surten més amigues i el públic amb ganes de parlar-ne. Segons Selvas, "el més important és que tinguis l'opinió que tinguis, tot serveixi per arribar a la igualtat". I que vagi arribant. Amb la idea de girar-la, de moment serà al Borràs fins al 13 d'abril.
