Els joves i la lectura: com atraure’ls a la literatura en l’era digital
Els escriptors Gerard Guix i Clara Queraltó conversen sobre la importància de llegir durant l’adolescència i els reptes que suposa incentivar-ho
ENTREVISTA. Clara Queraltó i Gerard Guix
18:17
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Els resultats del baròmetre de lectors demostren que els joves d'entre 14 i 24 anys són els que més llegeixen. Segons les dades, 6 de cada 10 persones llegeix llibres en el seu temps lliure. Però, per què perdura el mite que els adolescents no llegeixen? En parlem amb Clara Queraltó, filòloga, escriptora i autora de 'Com un batec en un micròfon', i Gerard Guix, dramaturg i escriptor de novel·la juvenil, que ha publicat fa poc 'Més enllà de la fi del món'.
Llegeixen, i molt
Tots dos coincideixen que les dades són optimistes i trenquen amb la imatge catastrofista de les "generacions postliteràries". "Els joves llegeixen més del que es percep, però és veritat que en un món on ho volem tot immediat pot costar conviure amb el ritme dels llibres". La Clara explica com la creixent digitalització ha influït en el consum de literatura tant en adolescents com en adults, i que és clau plantejar-se el tipus de lectura que escullen per lliure i el que es proposa a l'aula.
L'atracció
Per atraure més joves a la lectura és essencial involucrar diversos agents. Segons en Gerard, tenir models a la família és clau, igual que a les aules a partir de recomanacions i lectures obligatòries, com també les editorials i llibreries a l'hora d'escollir què promocionen i què no. "És important tenir en compte que dels 30 alumnes que tens a classe no tots tindran els mateixos gustos. Cal entendre què llegeixen, detectar què els agrada i a partir d'aquí crear itineraris lectors més complexos", afegeix la Clara.
L'era digital
El repte que suposen les xarxes socials és innegable. Els autors consideren que cal adaptar-se a aquest nou context sense perdre la qualitat literària. "No es pot evitar, tenim menys paciència. Però això no vol dir que hàgim de fer llibres com si fossin tiktoks", diu Guix. "Si jo mateixa he de lluitar per mantenir l'atenció, com no s'hi ha de trobar un adolescent? La qüestió és aportar iniciatives que incentivin a llegir, com els booktubers o com va fer el WattPad", afirma Queraltó sobre com connectar amb els joves.
El català
El baròmetre també deixa veure l'estat en què es troba la llengua. Només una de cada quatre persones té el català com a idioma preferit a la lectura. "És una realitat. A l'institut on treballo el català és pràcticament inexistent. No és mai la llengua d'ús social ni d'oci. La tendència de desaparició del català entre els joves em preocupa molt, i per revertir-la hi ha d'haver decisions polítiques fermes", conclou la Clara.
